comparació de la política entre aristotil i plato

Comparació de la concepció del govern de la ciutat entre Plató i Aristòtil

Tots els filòsofs tenen el seu propi pensament i extreuen les seves pròpies conclusions. Plató i Aristòtil tenen una percepció diferent en molts dels temes tractats pels filòsofs, la política a la ciutat n’és un. L’ interès per les qüestions socials i polítiques és una de les característiques de l’activitatfilosòfica de Plató, la qual cosa queda reflectida a la República. Tot i que Aristòtil no arribi a la mateixa dimensió que Plató, també formarà part important d ela seva obra, com per exemple als llibres Constitucions i Política.
Fent referència a una de les principals diferències, Plató busca l’Estat ideal, construir un model d’organització ciutadana que permeti establir la justícia, ja que té unaobsessió en la construcció d‘una ciutat justa i feliç en la realitat. Per aquest, el règim polític perfecte és l’Aristocràcia, ja que és la intel·ligència la que domina dins l’Estat, la qual permet establir l’equilibri entre les classes socials. En canvi, Aristòtil és molt més moderat i analitza i té en compte les diverses classes d’Estats i règims per tal d’agafar el millor de cadascun i crear lamillor combinació i així construir i modelar l’Estat perfecte, un Estat híbrid: una República, la qual és el resultat de la combinació dels millors elements de la tirania, la democràcia i l’aristocràcia.
Una altre diferència important a destacar és que Plató busca que els filòsofs (tal i com afirma en la seva teoria e “filòsof rei”) siguin els que governen, l’educació portarà al poder als mésintel·ligents i generosos i d’aquesta manera s’aconseguirà una polis justa. Contràriament, el pensament aristotèlic en aquest sentit constata que el rei és aquell que ha de governar comptant amb l’ajuda dels altres, amb el fi d’aconseguir el Bé dels ciutadans lliures. Per tant, Aristòtil defensa l’Estat com a una autarquia, només en aquest és possible aconseguir el regnat del Bé i la justícia.Seguidament, continuant amb les diferencies, Plató traça un esquema en el que divideix les parts de l’Estat de manera antològica a les parts de l’ànima, psiqué en grec. El primer de tots, el nivell superior que correspon al logos i a l’ànima intel·ligible, pertany al nivell dels governants. Aquests basen la seva superioritat en el saber i la seva missió és legislar tenint sempre present la justícia. Caldestacar que el filòsof autèntic és el que ha assolit el món de les idees i per tant l’únic que és capaç d’implantar justícia a la ciutat. El segon nivell correspon als guardians, a l’ànima irascible, els quals defensen l’Estat. La seva principal virtut és el valor, la fortalesa. Finalment, l’últim nivell correspon als camperols, a l’ànima concupiscible. Tenen la tasca de mantenir les altres duesclasses anteriors, és a dir, són el fonament econòmic de la polis. La seva virtut més destacada és la temperància que controla i equilibra els impulsos. Aristòtil, a diferència de Plató, no divideix la polis.
Per a Plató, l’Estat és un reflex del ciutadà. Quan en la polis cada classe executa la tasca que li correspon, es produeix una harmonia social que condueix a la justícia tant perseguida perPlató. En canvi, Aristòtil s’inclina cap una altre banda. Aquest últim filòsof pretén aconseguir el Bé dels ciutadans lliures, la qual cosa es redueix a aconseguir el Bé d’una classe en particular ja que, segons Aristòtil, totes aquelles persones sotmeses a treballar no eren en cap cas lliures. Segons la percepció aristotèlica, l’home és per naturalesa un animal polític, un ésser que necessitaconviure. La política serveix per construir de la millor manera possible una vida humana. La polis és l’espai adequat en el que l’home delibera i tria. El fet d’estar al mig del món humà requereix que els impulsos que ens hi mouen siguin lliures. Aquesta possibilitat d’inclinar-nos cap al Bé podria plantejar la qüestió que cadascú busca el que li sembla bé. És per això que la voluntat es...