Composició ii

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 18 (4401 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 2 de enero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
[pic]

Eugène Viollet-le-Duc, Histoìre d’une maison,
Bibliothèque d’education et de récréation, J. Hetzel et Cie éditeurs, Paris, 1874

Composició II
Teoria de l’arquitectura del Renaixement al segle XIX

Curs 2011 - 2012. grup 21
Antoni Ramon Graells

Composició II és un curs de teoria de l’arquitectura, que abasta del temps de l’anomenat Renaixement a mitjans del segle XIX.L’estructura principal del programa és històrica, però més que descriure un fil temporal continu amb pretensió de mostrar la totalitat de les idees que es produïren en el seu decurs, es dedica a explicar la significació d’alguns conceptes i problemes que caracteritzen les èpoques que estudia. Aquest programa, més que fer una història de les teories vol situar les teories dins la història. Al llarg del curss’estudiaran la feina de l’arquitecte, o més aviat com els arquitectes, i no solament ells, han reflexionat sobre quina havia de ser aquesta, tant en les seves vessants artística i tècnica, com en relació al seu rol social. Què s’ha entès per arquitectura, així com l’aparició i els canvis de sentit de categories estètiques com la bellesa i el sublim. El programa de l’assignatura també es fixarà encom s’ha ensenyat arquitectura durant el temps que ens ocupa i, en un sentit més ampli, en els medis d’aprenentatge i transmissió de coneixements. Una de les intencions de l’assignatura consisteix en situar l’arquitecte i arquitectura a l’intern d’una història de les idees, relacionant-los amb la mentalitat I la cultura d’un temps.
Sumari

Renaixement

1. La cultura humanista: art, artistes,arquitectes. El concepte de Renaixement. Jacob Burkhardt (1818-1897), Die Kultur der Renaissance in Italien (1860). La invenció del concepte i les seves adherències ideològiques. El Renaixement, una edat d’escissions. L’humanisme, un gran moviment cultural. L’evocació del model clàssic i l’ideal de progrés. La divisió trimembre de la història.
Artesans, artífexs i artistes. Deus in terris:l’artista “diví”. El filòsof i l’arquitecte. L’arquitectura, treball intel·lectual. L’arquitectura, la més imprescindible de les arts. L’arquitecte, culminació del científic i l’artista. L’Uomo universalis. Leon Battista Alberti (c. 1404-1472).

2. Bellesa. El concepte de bellesa segons Alberti. La bellesa, un absolut. Concinnitas: Harmonia. Aritmètica, Música, Geometria. L’enllaç amb la cosmologia iles lleis de la naturalesa. Neopitagorisme.
Marsilio Ficino (1433-1499). El projecte humanista de l’Acadèmia florentina a vil·la Careggi. La recuperació del corpus platònic. La bellesa, metafísica, incorpòria, una qualitat del món de les idees: “un raig de l’aspecte diví”.

3. Els tractats d’arquitectura. L’aspiració al tractat, necessitat de la teoria i vitalitat de l’ofici. El tractat, un medide comunicació. Dificultats tècniques. Teoria i pràctica. Text i imatges. Antiguitat i progrés.
Leon Battista Alberti. De re aedificatoria (1443-1452, 1485), text fundacional. Els deu llibres: història i arqueologia, tipus arquitectònics, normes pràctiques, compendi tecnològic.
Antonio Averlino, Filarete (c. 1400-c. 1465). Libro architectonico (c. 1461), un diàleg asistemàtic. Evocacionsmítiques, projectes excèntrics. Sforzinda: ciutat ideal.
Francesco di Giorgio Martini (1439-1501), Trattati di archittetura, ingegneria e arte civile e militare (c. 1470-1492)
Les edicions de De architectura libri decem. L’edició princeps de Giovanni Sulpicio da Veroli (1483-90), la restitució filològica i l’activitat “teatral” a l’Acadèmia de Pomponius Laetus. L’edició de fra Giocondo (1511), l’intentde elaborar un discurs iconogràfic. L’edició de Cesariano (1521), un Vitruvi “instrumental”. Els Commenti de Daniele Barbaro (1556, 1567), una summa del saber tècnic-científic antic i modern, la norma com horitzó. Les làmines d’Andrea Palladio (1508-1580).
La tractadísica clàssica. Sebastiano Serlio (1475-c.1554), I Libri di Architettura (1517-1584,1969). La crítica de Giorgio Vasari a...
tracking img