Concepte de dret mercantil. l'acte de comerç

DRET MERCANTIL

CONCEPTE DE DRET MERCANTIL. L’ ACTE DE COMERÇ.

Què és el dret?

El dret és:

1. Un conjunt de normes jurídiques vigents, aplicades a un grup social determinat (concepte objectiu).
2. Les facultats que corresponen a una persona (concepte subjectiu).
3. Donar a cadascú allò que li correspon.

Dret mercantil:

1. Conjunt de normes jurídiques aplicables alssubjectes que operen en el nom mercantil.
2. Facultats que corresponen als subjectes que actuen en el mon mercantil.
3. Donar a cadascú dels operadors del mon mercantil allò que els pertany.

Evolució del dret mercantil:

• Baixa edat mitjana: naixement d’aquest dret es va produir com a conseqüència de d’implantació del vell “ius civile” (dret civil), heretat de Roma a una novarealitat patrimonial, caracteritzada per el creixement de una economia urbana, mercantil, monetària i creditícia; que te com escenari el ciutat i el mercat; com a protagonistes els mercaders; com activitat el comerç i amb l’objectiu les mercaderies, el diner i el crèdit.
La matèria i la raó del naixement del dret mercantil, explica que el seu origen va tenir un caràcter consuetudinari(freqüent, creat per la costum dels mercaders) i corporatiu (sorgeix de les corporacions de mercaders, com a organitzacions professionals, i aplicat per aquests als seus membres).

• Edat moderna: aparició del Estats nacionals i noves realitats econòmiques.
Les monarquies absolutes reforça’n el paper de la llei com a font del dret, front a la costum.
El dret mercantil perd el seucaràcter consuetudinari i passa a ser constituït en cossos legals sancionats pel Monarca, així les ordenances del comerç s’elaboren per privilegi real i s’aproven pel monarca.
A finals del S. XV provoquen una expansió de la activitat mercantil.
L’Estat assumeix la regulació i el control del comerç i altres protagonistes no professionals, s’interessen en les activitats;per la qual cosa eldret mercantil es va extingir progressivament al àmbit a persones no comerciants.

• Edat contemporània: la caiguda de la monarquia absoluta i els principis de la revolució Francesa senyalen una nova etapa en el desenvolupament del dret mercantil.
La lliure iniciativa i el lliure accés a les activitats econòmiques fan desapareix. La lliure iniciativa i el lliure accés a les activitatseconòmiques fan desaparèixer els gremis i corporacions professionals.
El dret mercantil es veu com un dret propi dels actes de comerç, per això podem dir que el dret mercantil va ser el conjunt de normes que regulaven les accions de les quals intervenien els comerciants.
Aquesta definició a estat criticada per quasi be tots els sectors doctrinals.

Heck: el mes important deldret mercantil no es que reguli actes de comerç aïllats, sinó aquells que es repeteixen habitualment en el comerç, es a dir, actes massa.
Per aquest autor el dret mercantil es el dret regulador dels negocis mercantils realitzats en massa.

• Situació actual:
I es per aquest camí que s’arriba al concepte actual, que reprèn aquest criteri subjectiu que veiem al principi però esfixa no en la persona comerciant (art. 1 del C.Co: “ són comerciats els què tenen capacitat legal per exercir el comerç i que es dediquen a ell habitualment, i les companyies mercantils o industrials que es van constituir respecte a n’ aquest codi”) sinó en una altra subjecte del dret mercantil, mes complex, que es l’empresa (organització de capital i treball per obtenció de un guany).
Tambéesta doctrina ha estat criticada. S’ha dit que si l’empresa es “organització de capital i treball per obtenció de un guany” resulta evident que el dret mercantil no regula un dels elements integrats de l’empresa, que es el treball, i que es regula dintre del dret laboral.
Es cert que, actualment, el nostre dret positiu continua amb aquell criteri objectiu del acte de comerç i el recull...