CONCLUSIONES DEBATE HISTORIA PSICOLOGIA

CONCLUSIONS
1.
En primer lloc, com hem pogut comprovar l’evolució humana ha estat més centrada en el seu funcionament que no en els grans canvis cognitius que es van anar produint en lamemòria humana.
Seguint l’aportació de l’Ester i amb total acord a les seves aportacions, només hi ha estudis sobre les bases neurofisiològiques dels processos de memòria, però no de les bases socialsd’aquesta. Per refutar aquesta afirmació, els exemples que ha emprat l’Ester em semblen que són suficients i adients per incloure’ls com a part de la conclusió.

2.
Per concloure, a partir deltext de Dazinger, considero que una aportació històrica sobre la memòria ens permet apreciar l’evolució sobre aquest contingut i profunditzar en teories no consagrades, per tal de donar-li forma i nocometre els mateixos errors. D’aquesta manera, obtindríem un major coneixement de les conductes actuals d’una persona mitjançant l’aprenentatge d’experiències passades referents al àmbitmemorístic.
3.
Personalment penso que la memòria no és un objecte natural, sinó que és un element que està present als éssers humans probablement des de la nostra existència. I com a tal, és interessantestudiar-la des d’una perspectiva històrica però fonamentada en fonts d’informació primària caracteritzada per una objectivitat, com afirma Tortosa.

4.
Com molt bé a dit en Xavier, totsarribem a la mateixa conclusió: la manera de fer història ha anat evolucionat, primerament va existir una forma tradicional i una més crítica de fer història de la psicologia.

La forma tradicionales caracteritza com de naturalesa internalista, acumulativa, dogmàtica i neutral, asocial de la ciència. En contraposició a aquesta, la història critica es caracteritza per una investigacióhistòrica centrada en la reconstrucció racional, social i crítica, amb constant interacció amb d’altres disciplines que enriqueixen les perspectives d’anàlisi i possibilitats metodològiques....