Conservacion Y Gestion Del Patrimonio Arqueologico

Conservació i gestió del patrimoni arqueològic
Definim el patrimoni arqueològic com el conjunt de recursos o vestigis indicadors de la diversitat i variabilitat
de les activitats i interrelacions humanes amb el medi ambient, representatius d'un aspecte de la història
humana ( en sentit ampli prehistòrics i històrics ) i la seva evolució. L'arqueologia es defineix a sí mateixa
com la ciènciaque s'ocupa del passat de la humanitat a través de la interpretació de les restes materials. Per a
determinades èpoques en les quals no existia l'escriptura o no se n'han conservat documents, és clar que
l'única aproximació possible al seu coneixement ha de ser fonamentada en la recerca arqueològica, però per a
èpoques més recents els límits no són tan clars. Així, en els darrers anys s'hangeneralitzat els estudis de les
anomenades arqueologia industrial i arqueologia contemporània, que demostren que determinats aspectes del
nostre passat més recent no han quedat enregistrats en documentació escrita, per la qual cosa tan sols la
interpretació de les restes materials amb mètodes arqueològics pot permetre'n un coneixement adequat i una
aproximació directa. Des d'aquest punt de vista,cal plantejar−se fins a quin punt són també patrimoni
arqueològic les restes de les indústries i dels habitatges del segle XIX, per posar un exemple. El patrimoni
arqueològic és per nosaltres una part del patrimoni cultural, que a la vegada forma part d'un patrimoni més
ampli junt amb els bens i riqueses naturals, seria la base fonamental de la nostra identitat i, per tant, és
inevitableassociar patrimoni i identitat a la conservació. D'aquesta manera, podem definir la conservació com
l'ús racional, rentable i sostenible del patrimoni per a millorar el benestar de les poblacions i els ecosistemes
dels quals formem part. La racionalitat implica l'avaluació globals dels bens disponibles i la conseqüent
planificació, i la rendibilitat generar fonts de treball i inversió que produeixinfons per a la seva investigació,
manteniment i conservació. Si la protecció i la conservació − restauració són els objectius bàsics, el tercer
objectiu és el de la rendabilització dels bens culturals, que constitueix el moment fonamental de trobada entre
el conjunt de bens i les persones que gaudeixen d'ells.
Conservar el patrimoni és essencialment una feina social i participativa de i ambles comunitats, a partir de
l'avaluació dels recursos i la identificació dels problemes. No pot basar−se únicament en l'aplicació de
tècniques arqueològiques, sinó que exigeix un fonament més ampli de competències i coneixements
professionals i científics. S'ha de basar en una col·laboració efectiva entre especialistes de múltiples
disciplines i exigeix la cooperació de les instàncies del'administració, de investigadors, d'empreses privades i
del gran públic.
Durant molt de temps el patrimoni arqueològic ha estat víctima del pillatge i la destrucció, producte de la
ignorància i la frenètica i desmesurada especulació constructiva que han patit moltes regions. Sortosament,
avui en dia existeix una legislació que intenta protegir el patrimoni i regular les diferents intervencionsarqueològiques, amb la finalitat de documentar les restes aparegudes. Al marge del capítol preliminar, que
estableix disposicions generals, aquest reglament té tres capítols. El capítol primer regula les intervencions
arqueològiques i paleontològiques, estiguin o no integrades en un projecte d'investigació i distingeix, dins
d'aquestes darreres, les intervencions preventives i les d'urgència.Aquesta regulació pretén principalment
garantir la solvència tècnica de les intervencions i l'efectivitat i l'aprofitament dels seus resultats. El segon
capítol regula el tractament de les restes arqueològiques o paleontològiques, centrant−se, per una banda, en el
dipòsit de les restes extretes i, per l'altra, en el tractament de les restes no extretes, que pot consistir en la
conservació in...