Consulta

Unitat

32
El llenguatge religiós

Parlar del misteri , com parlar d’altres realitats humanes, no és senzill. Parlar del que se sent davant del misteri, com parlar del que se sent davant altres experiències humanes, és força complicat. En qualsevol cas no es pot fer des del llenguatge habitual de cada dia perquè resulta insuficient i inadequat a l’hora d’explicar les emocions i sentiments.Utilitzem el llenguatge simbòlic que fa servir imatges per a expressar, per a comunicar quina és la seva experiència vital.

1. El llenguatge religiós

Quotidià

El llenguatge

Simbòlic

El

llenguatge

amb el qual es parla del misteri, del sagrat, el llenguatge religiós, tampoc és el llenguatge que utilitzem per a descriure les realitats del món quotidià.

religiós ésfonamentalment simbòlic i com a tal no pot ser interpretat des de les claus de comprensió del parlar quotidià.

Imatges

La

vivència

Necessitat

La

religiosa, la vivència del misteri, s’expressa, s’explica i es comunica amb imatges, amb símbols, amb comparacions; per això resulta tan poc concret i tan complicat alhora.

humanitat ha necessitat, doncs, de símbols i imatges per a poder expressarles coses més profundes de l’existència.

* _

El llenguatge religiós utilitza el llenguatge simbòlic per poder expressar l’experiència de la realitat sagrada.

2. El mite
La paraula mite és d’origen grec i vol dir relat, una narració. Però no és qualsevol relat ni qualsevol narració: explica esdeveniments situats en un temps molt antic, no històric, no real. Un temps tan llunyà que sen’ha perdut la memòria: “en aquell temps”, en “el principi”...en un primer instant, en un moment fonamental, en un temps diferent al temps cronològic quotidià, en un temps “sagrat”. Quan en una societat primitiva es narra un mite, s’anul·la el temps quotidià, el temps profà: tant qui l’explica com qui el sent es traslladen al temps mític, al temps sagrat, al “en aquell temps”. El mite arrenca elshumans del temps concret, del temps individual, del temps històric i els projecta, simbòlicament, en el Gran Temps. El mite, mitjançant la seva narració, explica, interpreta i dóna sentit a la condició humana, la història, el món físic i natural: per què i com es va originar el món?; per què el cel està separat de la terra?; com es va originar la humanitat? El mite pot tenir també un valor exemplar,és adir, pot mostrar com s’ha d’actuar i com no s’ha d’actuar. El mite fa pensar: dóna uns valors i dóna un sentit a les coses de l’existència. El mite diu que hi ha coses més importants que altres, coses per les quals val la pena lluitar. El mite és també una narració especial, perquè fonamentalment és simbòlica. Els esdeveniments que narra, que explica, estan plens de símbols i imatges. I és unanarració fonamentalment simbòlica perquè és una narració sagrada.. Els seus personatges principals són divinitats i herois. Els mites compleixen en les societats primitives, arcaiques, una triple funció:

ideològica
Els mites orienten les persones i les societats humanes en un entorn concret de manera ideològica: fixen quina ha de ser la relació que s’ha de mantenir dins del grup i fora del grupi quines formes poden de prendre, quina imatge i valoració s’ha de fer dels diferents sexes, quina funció té cadascun dels membres de la societat, quina imatge s’ha de tenir del món.

científica
Els mites orienten també les persones i les societats humanes en un entorn concret de manera científica: diuen perquè les coses són com són, perquè hi ha diferència de sexes, perquè existeixen la niti el dia..és un intent d’explicar raonablement la realitat.

quina és la realitat sagrada de tot ésser, de tot esdeveniment, de tot acte, de la vida i de la mort i determinen quina és la manera adequada de comportar-se. No tots els mites compleixen aquestes tres funcions alhora. Hi ha mites que només tindran una funció.

religiosa
Els mites tenen, a més, una funció religiosa. Donen eines...