Conte: Patufet

Hi havia una vegada un nen tant petitet tant petitet, que els seus pares li deien Patufet.







.
























Un dia, la mare, metre cuinava, es vaadonar que necessitava una mica de safrà. 

En Patufet li va demanar que el deixés anar a la botiga a comprar-ne, però la mare no volia que hi anés tot sol perquè, com que era tant petitet,tenia por deque la gent no el veiés i el trepitgés.














El nen, va repetir tantes vegades que la volia ajudar que finalment la mare va deixar que anés a comprar tot sol.

Molt content,va agafar el cistell i se'n va anar a la botiga del Sr. Joaquim.

Mentre caminava, anava cantant aquesta cançoneta tant fort com podia, per a que els que passessin pel seu costat, s'adonessin de quèera allà:




Patim patam patum, homes i dones del carrer,
Patim patam patum, no trepitgeu en Patufet

























Al  cap d'una estona, en patufet va atornar a casa molt satisfet amb el safrà i va preguntar si podia portar el dinar al pare, que treballava al camp.



























Després d'insistir molt, la vatornar a convèncer per a què el deixés sortir sol. Amb el cistell del dinar, va marxar cantant la seva cançoneta



Patim patam patum, homes i dones del carrer,
Patim patam patum, no trepitgeu enpatufet









De cop i volta, quan passava per un camp de cols, va començar a ploure

En Patufet, per a que no es mullés el dinar, es va refugiar  a sota d'una gran col i es va quedaradormit.


A prop, un bou molt gros i golafre estava pasturant.


Quan va veure aquelles cols tant grans, sense pensar-s'ho dues vegades, va començar a menjar-se-les d'una en una, i senseadonar-se'n, d'un sol mos es va menjar les cols, el cistell i en patufet.








Quan el pare va tornar a casa, molt estranyat va preguntar a la seva dona perquè no li havia portat el dinar tal...