conte que no es un conte



Un conte que no és un conte..
Aquest conte és modern, realista, divertit i profundament esperançador que demostra la situació de tantes dones que un dia van descobrir que la nostra vida no és,aquest conté de fades que ens van prometre i que nosaltres ens vam creure.
Un dia la” Cenicienta” va anar a una festa , en la qual va conèixer al seu príncep, el qual li comprava i li regalava tot elque fes falta,li va regalar unes sabates de talo de vidre,tot era fantàstic.
Al príncep li agradava les perdius i a la “Cenicienta” no perquè era vegetariana, però com que es via casat amb ell lihavia de cuinar al forn, a la planxa i com ell volgués,encara que el príncep s’enfadava perquè no li feia al seu gust..
La princesa sempre havia d’anar ben maca per ell, encara que li fessin mal lessabates..ella cada cop es trobava més deprimida,malalta i perduda..
Un dia cansada d’aquest situació va decidir explicar-li, a les seves amigues ,a la seva mare, però tothom li deia que era la mésfeliç del món i la més privilegiada de tenir un príncep al seu costat,.
Ella per no quedar-se sola, i amb el cor destrossat, i tot el cos dolorit, estava tan confosa que va decidir callar.
Un dia es vaveure a si mateixa, i es reia de pensar que el príncep la salvaria, així es va donar conte de que ella no era culpable de res i que havia de actuar per si mateixa i no per els altres, va dir prou, vaaparèixer una fada que la va ajudar a superar tot el dolent que havia passat, la va ajudar a passar el període de” dol”, es va trencar per construir-se,per avançar en el camí amb coses bones ideixar darrera, el príncep, les sabates i les perdius...
Al llarg del seu camí es va trobar amb molta gent, la caputxeta, el Pinotxo.....tots havien passat per casi el mateix, però en situacionsdiferents.
Van muntar un restaurant vegetaria tots junts, en el qual estan tots molt contents, però al a vegada molt enfadats, perquè en els contes havien sigut dones perfectes i passivés i no elles...