Contrast d’estils: metge i vicent ferrer

En el segle XIV la societat medieval va patir una crisis ideològica que va donar pas al pensament humanista: una nova visió de l’home i el seu paper en el món basada en ‘l’home com a mesura de totes les coses’, d’aquesta manera el teocentrisme (Déu és el centre de l’Univers) es va veure afectat per la nova mentalitat antropocèntrica (l’home i les seves necessitats són el centre de l’univers). Coma conseqüència, les actituds dels escriptors seran diverses i contraries, per tant, trobem dos tipus de literatura en aquest segle: un sector tradicionalista que pretén mantenir la fe i el poder de l'església, és a dir, frenar l’evolució de la societat del moment, i el sector humanista, que considerarà la raó com l’única font de coneixement. Per exemplificar aquesta situació farem un anàlisiscomparatiu dels fragment següents: un pertanyent a Sant Vicent Ferrer, com a referent per la mentalitat tradicionalista, i l’altre de Bernat Metge, com autor humanista.

En una ciutat era una dona, e per un gran crim fonc sentenciada que morís 
de fam: pens que devia ser alguna honrada dona. La dona havia una filla,
e la filla criava sa criatura; e sabent que era sentenciada sa mare, així 
lafilla feia alletar son fill, e ella conservava la llet per a sa mare.
E hac gràcia que hi entràs a visitar, sens vianda; e així, conservant la llet, 
e com era entrada en la presó dava a mamar a sa mare e buidava-li les 
mamelles, e així dos vegades lo dia, hora de dinar e al vespre. Així la 
sostenc molt dies, e lo jutge deia: —Com se pot fer que no sia morta?
Lo jutge dix: —No pot ésser. E lo jutgeho volc veure, e véu que la vella 
mamava. Plagué-li tant esta pietat, que deslliurà la mare. 
Esta era bona filla.
Sant Vicent Ferrer, Sermons

Be pens que et recorde d’aquella mesquina mare, per crim capital per 
lo pretor a mort condemnada en lo carçre, e per compassió de son 
executor, per tal que aquí famejant morís, reservada com sa filla, la qual
algunes vegades l'entrava vesitar, jatsiafos ben amonestada e sol.licitada 
ab gran pena per lo dit execudor que no li metés dins alguna vianda ne
res ab que pogués sa vida allongar, no contrastant lo dit manament, veient
que en altra manera no la podia ajudar, la sostenc ab la llet de les sues
mamelles per gran temps, entrò que fou sabut per les guardes del dit 
càrcer, e publicants açò al dit pretor, obtengueren a aquelles per aquesta
novitat remissió graciosa.
Bernat Metge, Lo Somni

Sant Vicent Ferrer (1350-1419) fou un dominic valencià d’una ferma creença medievalista contraposada a la nova mentalitat humanista del segle XIV. És conegut per iniciar un nou tipus de predicació molt més preocupada per la moral i el dogma, i caracteritzada per una vida nòmada i exclusivament dedicada als sermons. D’aquesta manera recorreguémitja Europa predicant la religió cristiana mitjançant aquests sermons que anaven dirigits a la gent del poble. Es diu que Sant Vicent es feia entendre a tot arreu on anava ja que utilitza un registre molt proper al poble, la llengua que utilitzava ha sigut una important base pel vocabulari religiós i litúrgic. El primer fragment de text (fragment número 1) forma part d’un dels seus sermons.Bernat Metge (1340-1413, és considerat un dels millors prosistes catalans. Coetani de Vicent Ferrer, va ser el primer representant de l’humanisme a la literatura catalana, així com l'introductor de l’estil renaixentista. La seva obra més reconeguda és Lo Somni, que escriu a la presó i amb la que pretenia demostrar la seva innocència davant l’acusació de l'assassinat del rei Joan I. L’obra tractatres temes principals, completament humanistes, que divideixen al llibre en quatre parts: la immortalitat de l’anima, el sentit del més enllà i la bondat i la maldat de la dona. El fragment de text número dos pertany a la quarta part i correspon a aquest últim tema sobre les dones.
Ens trobem davant dos textos que presenten una mateixa història: una mare condemnada a mort és alletada per la...