Corrents pedagógiques musicals

TEMA 8.1: ELS GRANS CORRENTS PEDAGOGICS MUSICALS.

Orff, Martenot i Dalcroze

ÍNDEX

1.Introducció pàg.3

2.Principis bàsics pedagògics – musicals pàg.4
del segle xx

3. Biografia pàg. 5
3.1 Carl Orff pàg. 5
3.2 Martenot pàg. 6
3.3 Dalcroze pàg. 7

4. Idees i característiquespàg.9
4.1 Orff pàg. 9
4.2 Martenot pàg. 11
4.3 Dalcroze pàg. 13

5. Objectius del mètode pàg. 15
5.1 Orff pàg. 15
5.2 Martenot pàg. 16
5.3 Dalcroze pàg. 17

6. Metodologia i activitat educativa pàg. 18
6.1 Orff pàg. 18
6.2 Martenot pàg. 19
6.3 Dalcroze pàg. 20

7. Conclusions pàg.22

8.Quadre comparatiu pàg. 24

9. Webgrafia pàg. 28

1.Introducció

A principis del segle XX va sorgir la necessitat de sistematitzar l’ensenyament musical que fins llavors es reduïa a adquirir certa habilitat instrumental i compositiva.
El moviment de revolució i renovació pedagògica conegut com “Escuela Nueva”, donà un impulsdefinitiu. S’instauren els principis de Llibertat, Activitat i Creativitat en l’educació.

A partir dels anys 20 i 30 va començar a fer efecte la pedagogia musical, on van sorgir pedagogs com Jacques Dalcroze, Orff, Martenott i d’altres.
Les seves postures partien de que la música formava part de la realitat del nen.

Centrarem el nostre treball en exposar informació sobre tres pedagogsmusicals:

- Dalcroze, va ser pioner en l’educació musical. Va analitzar l’expressió musical a través del moviment del cos. Per a ell el ritme és moviment, i assegura la perfecció de les manifestacions de la vida.
- Orff, compositor alemany contemporani. Va establir una relació entre la música i moviment corporal. Agafà com a base del seu mètode els ritmes del llenguatge. La paraula és lacèl·lula que genera el ritme i aquest és un element bàsic en la música.
- Martenot, es basa en la improvisació col·lectiva. La seva principal aportació és incorporar moments de relaxació i jocs de silenci en el desenvolupament de l’activitat musical.

En aquest treball podem veure una petita biografia de cada un dels tres autors, idees i característiques dels seus mètodes de treball, elsobjectius més rellevants de les seves teories, les seves metodologies i unes conclusions com a grup, envers la nostra opinió després d’haver treballat tots aquests punts.

2.Principis bàsics pedagògics – musicals del segle xx

El punt de partida de les corrents pedagògiques musicals del segle xx, és l’idea de que la música forma part de la realitat del nen, com ja hem comentat a la introducció.
Il’educació musical pot ser compresa a través de dos punts de vista:
-Educació per a la música
-Educació a través de la música.

A partir d’això, hem de tenir molt clars quin és el paper que ha de tenir l’ infant i l’educador en tot el procés de aprenentatge musical, i quin el valor que hem de donar al concepte música.

- El nen té un paper actiu en l’educació, ha de participar i serprotagonista del procés educatiu, ha de rebre els estímuls, transformar-los i expressar-los.
- La música desenvolupa la imaginació.
- La música es té que incorporar a través del joc.
- La educació musical ha de ser considerada en les seves dos variants:
-Com a fi : orientada a una activitat musical professional
-Com a medi: per el desenvolupament integral del nen.

Lesdiferents corrents es basen en el ritme com a punta de partida, seguidament la incorporació dels instruments corporals i la veu com manifestacions més properes a la realitat del nen. I finalitza amb la expressió instrumental.

Les diferencies entre les distintes corrents, es troba més en el mètode que en els principis bàsics. La seva aportació es basa en incorporar la música a l’educació global...