Delinqüència juvenil

Delinqüència juvenil

Introducció
La problemàtica que plantejo en aquest treball és el de la delinqüència juvenil.
La delinqüència juvenil es refereix als delictes realitzats per joves o menors d'edat. Un delinqüent és aquell que reincideix i comet delictes repetides vegades. La majoria dels sistemes legals consideren procediments específics per tractar amb aquest problema, com són elscentres juvenils de detenció. Hi ha multitud de teories diferents sobre les causes de la delinqüència juvenil. Els delictes juvenils solen rebre gran atenció dels mitjans de comunicació i polítics. Això és així perquè el nivell i els tipus de delictes juvenils poden ser utilitzats pels analistes i els mitjans com un indicador de l'estat general de la moral i l'ordre públic en un país, i com aconseqüència poden ser font d'alarma i de pànic moral.
D'altra banda, un altre possible origen de la delinqüència juvenil són problemes com l'esquizofrènia, trastorns conductistes/mentals, estrès posttraumàtic, trastorn de conducta o trastorn bipolar.
Els objectius d’aquest treball són: realitzar una aproximació a aquest tema què és a més a més un tema de molta actualitat i observar i analitzar comtracten aquest tema els mitjans de comunicació, ja que s’està utilitzant últimament el terme de “sensacionalisme” en la delinqüència juvenil.
















Desenvolupament
Segons els articles i les notícies que he cercat sobre el tema de la delinqüència juvenil crec que el primer que cal comentar són les causes que provoquen aquest fenomen social.
L’article de “Las causas de ladelincuencia juvenil” del periòdic el Mundo, fa referència a que pot aparèixer aquest problema en adolescents degut a una infància difícil.
Els problemes més comuns dels adolescents que practiquen la delinqüència són: el maltractament físic, psicològic o sexual i també pot influir que els pares de l’adolescent consumeixin drogues o alcohol. Aquests problemes acostumen a derivar en l’adolescent enque aquest realitzi actuacions delictives i a vegades també en el suïcidi del menor.
Cal esmentar que els medis no profunditzen tant en les causes com en el fet en sí.
En l’article de “Violencia mortal en escuelas de Estados Unidos” es reflecteix el problema de la delinqüència juvenil en els Estats Units, on s’han produït verdaderes massacres dutes a terme per adolescents amb possessió d’unaarma.
Els mitjans de comunicació fan ressò d’aquesta problemàtica que succeeix als Estats Units com un problema educatiu molt greu al qual se li ha de trobar solució urgentment.
En els medis de comunicació també tracten que els adolescents que cometen aquests tipus de delictes pot ser degut a malalties mentals com l’esquizofrènia o a tractes vexatoris que podia patir l’agressor com per exempleel bullying.
La delinqüència juvenil fins fa pocs anys era entesa pels mitjans de comunicació com un fenomen social bastant actual i poc habitual, ja que se suposa que abans la escola era més disciplinària i més dura. Potser actualment és més habitual que es doni aquesta problemàtica, però ha existit sempre, el que passa es que s’ha donat a conèixer gràcies als mitjans de comunicació i semblaun problema actual.
Un altre dels errors dels mitjans a priori ha sigut denominar aquests successos com a casos excepcionals, ja que s’han donat moltes morts de joves adolescents i agressions en les escoles. Però cada vegada ho aborden més com un succés més habitual i per tant com una problemàtica important que s’ha de tractar però sense transmetre una “alarma social”.
A més els mitjans decomunicació estan servint per ajudar i recolzar a les famílies de víctimes assassinades per menors o per joves, però també s’ha arribat a parlar de si aquests busquen un “sensacionalisme” i s’ha arribat a denominar als pares de les víctimes com “pares espectacles”, es a dir, s’ha criticat als mitjans de voler-se lucrar de les desgràcies d’aquestes famílies mitjançant entrevistes als afectats i...