Derecho procesal civil


DRET PROCESSAL CIVIL









ARIADNA CASADO MAGRIÑÀ
GRAU EN DRET 2013 - 2014



TEMA 1.- ELS PRINCIPIS I LES GARANTIES DEL PROCÉS CIVIL

1.- Els principis del procés:
a) El principi dispositiu
b) El principi d’aportació de part

2.- Els principis del procediment:
a) El principi d’oralitat i els seus principis-conseqüència: immediació, concentració i publicitat

3.- Elprincipi de la bona fe processal
La bona fe és un concepte jurídic indeterminat, la LEC al seu article 247 parla del respecte a les normes de la bona fe processa, se’ns diu que els intervinents en qualsevol judici hauran d’ajustar-se en seves actuacions conforme a les regles de la bona fe.

Es molt difícil distingir l’estratègia licita de l’advocat del que podríem anomenar mala fe no licita,el mon dels litigis és un mon que es mou entorn a l’estratègia, un judici es com una partida d’escacs, una lluita entre dues persones conforme a unes normes establertes en la base del mateix, l’objectiu es guanyar, la LEC dona les regles i els intervinents son els que lluiten per guanyar. La mala fe esta proscrita de l’àmbit dels negocis i del procés però hem d’anar amb compte perquè els diferentssubjectes del procés poden actuar amb mala fe.

Cal discernir fins on arriba l’estratègia i fins on arriba la mala fe. El sistema ofereix dos mecanismes. Un és la llei, que ens tipifica quines determinades conductes que el legislador pressuposa que son de bona fe. Per exemple: la part contraria te dret a saber quins documents fonamenten la seva demanda. El que es pretén es evitar que un‘’listillo’’ es guardi el document fonamental per aportar-lo al final del plet sense donar a la part contraria la oportunitat de defendre’s del mateix i així evitar injustícies. Molts articles de la LEC son multes, de fet l’article 247, al que ens hem referit anteriorment, es una norma cobertura o ‘’norma paraigües’’ i en el seu tercer apartat ens presenta la multa que s’imposaria en vulnerar el judici deconducta o de valor que el legislador vol que facin les parts i per aquest motiu en cas de no fer-se el legislador imposa una multa.

Quan ens trobem amb una multa vol dir que estem actuant de mala fe. Però no podem basar-nos en aquesta condició per determinar la bona fe i la mala fe, per tant, tenim un segon mecanisme, en cada cas concret es dona al jutge la responsabilitat d’apreciació de lavulneració de la bona fe processal per tal de que imposarà les multes segons la seva consideració i apreciació en el moment i cas determinat, el problema d’aquest es el caràcter subjectiu d’aquesta solució, l’arbitrarietat del jutge. Per controlar aquest judici de valors subjectiu del jutge la llei preveu que per imposar-se una multa sigui necessari complir dues condicions: en primer lloc s’had’escoltar la part afectada, audiència de les parts, i en segon lloc, ha d’existir una motivació, s’ha de sancionar de forma motivada, i, evidentment, contra aquesta cabrà un recurs davant d’un altre tribunal.



SUPÓSITS DE MALA FE.
Aplanar-se (conformar-se amb el que li demana l’actor) després de contestar la demanda, o be abans de contestar a la demanda però quan hi ha hagut un requeriment perpart de l’actor previ. Un actor que abans de interposar la demanda li requereix que pagui moltes vegades y el demandat espera que a l’actor se li inflin els nassos y posa una demanda, un cop posa la demanda el demandat paga per evitar-se les costes, no atenent a les reclamacions extrajudicials prèvies espera a aplanar-se un cop s’ha interposat la demanda.
Presentació extemporània de documents.Presentar documents importants sense donar-ne constància, això perjudica a la part contraria perquè no te ni idea de l’existència dels documents i deriva a la indefensió de la mateixa.
Indicació incorrecta del domicili del demandat. Les demandes s’han de notificar y una forma d’evitar que el demandat s’assabenti del procés es proporcionar una direcció incorrecta. El que no comparegui al...