Derecho

3. BRANQUES DEL DRET

Podem classificar el Dret en dos branques: dret públic i dret privat. En termes generals podem dir que el Dret Públic es caracteritza perquè en ell existeix un exercici del poder de l’Estat. Les seves normes estan dirigides a regular l’organització i l’activitat de l’Estat i les seves relacions amb els particulars. El Dret privat regula les relacions entre particulars.El Dret públic son:
- Dret Constitucional
- Dret Administratiu
- Dret Penal
- Dret Processal
- Dret Financer
El Dret privat són:
- Dret civil
- Dret mercantil

Branques del Dret públic:

1.- Dret constitucional
El Dret constitucional comprèn el conjunt de normes e institucions jurídiques fonamentals relatives a l’organització i a l’exercici del poderpolític i als drets i llibertats bàsiques dels ciutadans.
La Constitució és una llei, però una llei que ocupa un lloc privilegiat, doncs és la llei suprema, la norma de les normes a les que han de subjectar-se totes les demés lleis i la resta de l’ordenament jurídic.
La mateixa Constitució sol fixar les normes per crear les normes jurídiques de l’Estat.
El Dret constitucional està íntimamentrelacionat amb el Dret polític.
Les matèries regulades per cada Constitució son variables. No obstant, poden distingir-se en moltes d’elles i, concretament a la nostra, dos grans sectors; un destinat a reconèixer els drets i deures bàsics dels ciutadans; l’altre, a regular el funcionament dels diferents poders de l’Estat.

2.- Dret administratiu
Tot Estat realitza una activitat per a realitzar elsseus fins. Es denomina “administració” a l’activitat que realitza l’Estat. Per realitzar aquesta activitat crea diferent òrgans.
L’administració disposa d’un ample marge de llibertat en la seva acció. No obstant, l’administració està sotmesa a normes jurídiques que garanteixin la seguretat dels ciutadans davant el poder de l’administració. Aquestes normes jurídiques que regulen l’activitat del’Administració i les seves relacions amb els particulars és el Dret administratiu.
En el Dret administratiu han de regir dos principis bàsics:
a) Submissió de l’administració a la llei
b) L’adequació entre l’exercici del seu poder i la finalitat per a la que aquest poder està concebut.
Respecte al primer el poder legislatiu té primacia respecte el poder executiu (on s’enquadral’administració). Per tant l’administració ha d’actuar segons està fixada en les lleis.
El segon punt té la seva complexitat. L’administració per poder actuar amb eficàcia necessita disposar d’un marge de discrecionalitat, però aquest marge no el pot utilitzar segons li convingui, sinó que l’ha de tenir per aconseguir els fins que persegueix la seva activitat. Així, un acte administratiu es dirigeixi a unafinalitat diferent a la que hauria de tenir, pot ser anul·lat per ser antijurídic.
El ciutadà disposa de mecanismes jurídics per a que pugui reclamar per un acte il·legal o viciat per desviació de poder. En uns casos el procés de reclamació es realitzar exclusivament dintre de la mateixa administració, en d’altres procediments la decisió final té lloc en els tribunals de justícia.

3.- Dret penal
Estàconstituït per un conjunt de normes que associen a determinades conductes previstes com delictes, penes o mesures de seguretat. Aquest dret regula la potestat punitiva de l’Estat. La funció del dret penal és evitar que es cometin delictes, sempre amb l’amenaça del càstig.
Podem entendre per delicte les accions u omissions voluntàries que estan castigades per la llei.
Penes són les sancions queporten aparellades una nota especial de gravetat i transcendència. La pena és una mesura de defensa de l’ordre jurídic, amb la finalitat d’impedir la reiteració del delicte per part del seu aturo (la prevenció especial) e impedir amb la seva exemplaritat que d’altres la cometin (la prevenció general).
Les mesures de seguretat serien la reacció o reaccions de caràcter defensiu que adopta...