Des de avui per sempre

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1202 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 11 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Des d'avui, per sempre

Primavera de l'any 1941, corrien temps foscos a Espanya, deixàvem la Guerra Civil i ens endinsàvem en l'Espanya dictatorial de Francisco Franco. D'altra banda el món estava en plena Segona Guerra Mundial on el bàndol totalitarista s'enfrontava amb els "demòcrates". Espanya era pura misèria, una terra pobra, amb molta fam en el seu voltant. Franco, va crear un exèrcitanomenat 'División Azul' per ajudar al líder alemany, Hitler.Hugo era un soldat d'aquesta unitat militar. Cridava l'atenció la seva condició física, era un noi de no més de 22 anys, amb una alçada típica d'un militar. El que més resaltava d'ell eren els seus ulls de color verd, però verds com els camps del Nord de la Península a la primavera.

Passant per un poble de Catalunya, Bages. Hugo s'aturàamb els seus companys de missió en una taverna per prendre una mica d'aigua perquè estaven assedegats. Quan van entrar, tothom es va quedar paral·litzat, ja que no era habitual veure a aquells soldats en un poble com Bages. Els soldats van dir a les persones que es podien seure que no passava res. Tot d'una va sortir de la cuina la cambrera, anomenada Aloma. Era una noia amb la cara molt fina,blanca com la neu recent caiguda, ulls marrons amb una mirada molt profunda, els cabells els tenia molt llargs, una cabellera rossa, llisa i brillant, rondava els 19 anys aproximadament i treballava amb el seu pare a la teverna del poble. Hugo es va quedar sorprès al veure a aquella noia, semblava com si s'hagués quedat sense paraules, ella li va preguntar que que volien per prendre. El soldat seguiasense contestar, només li va sortir una pregunta: com et dius senyoreta?. Aloma li va dir el seu nom, des d'aquella pregunta ja sabia que havia passat alguna cosa entre ells dos, era com si tota la gent de la taverna i que els envoltava no fossin ningú, només ells dos. Des d'aquell dia Hugo tot i formar part d'una unitat militar tan important, anava a veure Aloma tots els dies, ja formaven partde les seves vides i estaven completament enamorats.

Van passar dos mesos, era ple mes de maig, Hugo i Aloma van anar a unes terres que tenia el pare d'Aloma a Bages. Hugo li va preparar una sorpresa: li va esculpir en una part d'un tronc d'un arbre de la finca, els seus noms i la data, maig de 1941. Aquest detall no era més que una manera de transmetre a Aloma un missatge que no li anava aagradar res i que, d'una manera o d'una altra, estaria malament durant un temps que ni ella mateixa podria imaginar. Hugo havia de marxar al juny a ajudar a l'exèrcit militar de Hitler a Alemanya per donar reforços a les tropes. Franco els havia destinat nou mesos i durant aquest temps havien de romandre concentrat i units per defensar el bàndol alemany al davant dels britànics. Quan Aloma es vaassabentar de la notícia la cara se li va girar per complet, no podia creure el que estava escoltant, no donava de si, perà la seva contestació va ser molt positiva: Sé que ets fort, encara que de vegades no vulguis admetrer-ho, jo estic amb tu en tot. No trobava cap altre contestació.

I va arribar juny, i amb ell els comiats. Un comiat que no podia ser d'altra manera que amb una carta. Hugo vahaver d'anar un 24 de juny de 1941 per al matí molt prest a trobar-se amb els seus companys, en realitat havien de marxar aquell mateix dia però pel capvespre, per aquesta raó Hugo li va deixar una carta a la seva estimada damunt de la taula de la taverna on es va asseure el militar el pirmer dia que va entrar a allà. Arriben les 10 del matí, Aloma va a obrir la taverna i es trobà amb la carta a lataula. I la carta així deia:

Estimada Aloma.

Vull pensar que no ha estat un adéu, que és només un altre fins després més. Pot ser que el meu cor no estigui preparat per afrontar tot el que, de cop, li ha caigut a sobre. Però, com em vas dir tu, sé que sóc fort encara que de vegades no vulgui admetre-ho. Aconseguirem sortir d'aquest laberint en el qual la vida ens ha reptat per poder...
tracking img