Desarrollo memoria autobiogàfica

MEMORIA AUTOBIOGRÀFICA.

El desenvolupament de la memòria autobiogràfica, es a dir, els records que els nens tenen sobre episodis significatius de la seva  pròpia vida s’inicia enter els 2 i 3. Aquest record, es pot tractar des de dos punts de vista significatius que consideren els factors socials y culturals els fonaments des dels quals es desenvolupen els records episòdics.

Teoria del jocognitiu.

Des de aquesta perspectiva es postula que els nens començaran a formar records dels episodis significatius de la seva vida quan es desenvolupa en ells un sentit del jo, es a dir, quan aquets esdeveniments comencin a prendre certa significativitat personal.

Per que sigui possible aquesta significativitat personal s’ha de produir un desenvolupament del sentit del “jo”, cosa quesucceeix en els nens d’enter 21 i 24 mesos, edat en la que es considera que es comencen a formar records autobiogràfics,  i en molts poc casos es produirà antes.
Una de les característiques mes definitòries de la memòria autobiografia es el fet de que els episodis que es recorden son aquells relacionats amb el Jo, fent referencia al passat personal de cada persona.
 
Aquesta connexió, entre l’edatd’inici dels records i el principi del desenvolupament del sentit del jo en els nens, es va estudiar durant els anys 70 amb investigacions que buscaven corroborar dita relació.

En aquets experiments es pintava als nens una taca vermella al nas i se’l posava davant un mirall. Els resultats d’aquest experiment varen demostrar que el 70% dels nens que tenien mes de 21-21 mesos podien reconèixer laimatge del nen de la taca al mirall com a pròpia i es tocaven el seu propi nas per veure que era allò vermell, menters que els nens de menys de 21-21 mesos no es reconeixien i tocaven el mirall.
Es a dir, els nens de enter 21 i 24 mesos feien un reconeixement visual de si mateixos, per la qual cosa s’interpretà que tenien certa consciencia de “jo”.

Aquets resultats varen fer arribar alsinvestigadors a la conclusió de que l’aparició d’un nou marc en el que organitzar els records com es un jo cognitiu facilita l’establiment d’aquets records.
Es podria pensar que nomes el fet del reconeixement visual no es prou per establir aquesta relació. Realment es la causa? Aquest jo cognitiu, tan important en el desenvolupament dels nens, té un paper causal del record d’episodis autobiogràfics?
 Per altre banda, estudis mes recents com el de Howe et. al. o els de Lewis y Ramsay (2004) han donat suport a aquesta teoria del reconeixement visual com a mesura valida del desenvolupament del jo. En aquestes investigacions es relacionava el reconeixement visual conjuntament amb altes mesures del desenvolupament com poden ser la utilització de pronoms personals o els jocs de ficció en els nens.Aquets jocs, on els nens juguen a ser altres persones, requereixen  d’un cert sentit del jo, els nens han de saber que son persones independents i per això s’han de reconèixer a si mateixos).
 
Aquestes investigacions donaven suport a la teoria del jo cognitiu com a element fonamental de la creació de records i el desenvolupament de la memòria autobiogràfica.
 
Per altre banda, també s’ha detenir en compte un altre fet curiós. Els nens d’enter 2 i 3 anys son capaços de recordar un esdeveniment de la seva vida durant un parell de mesos, parlar d’aquest tema durant una temporada i desprès, quan arriben a la edat adulta oblidar-los totalment.  Investigacions dutes a terme als anys 90 per Howe i Courage donaven com a possible explicació el fet de que els records, per que es mantinguindurant la major quantitat de temps possible, requereixen d’un freqüent repàs per mantenir-los i els nens difícilment faran això sovint ment de forma autònoma i per tant no son records que arribin a la edat adulta, malgrat es fixin a la memòria autobiogràfica durant cert període de temps.
 
Teoria sociocultural.

Des de aquesta segona perspectiva es poden considerar com a elements fonamentals...