descartes pautas corrección

SÈRIE 3
L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no potsubstituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació.
El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical
En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però,fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a laclaredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació.
Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text. (2 punts)
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La respostano cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits.
A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit espot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.
Opció A) En aquest fragment Descartes ofereix un argument a favor del dualisme. Cal que aquí l’estudiant descrigui, d’una forma o altra, aquest argument:
(i) El cos té parts i és divisible
(ii) La mentno té parts (les diferents facultats no són parts de la ment)
(iii) Per tant, la ment no és el mateix que el cos
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 7
PAU 2012
Pautes de correcció
Història de la filosofia
Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les dues idees bàsiques següents:
(i) Una personaen la qual cadascuna de les parts de la seva naturalesa fes allò que li pertoca, i manés la part que ha de manar, actuaria de forma justa.
(ii) Això confirma el principi sobre en què consisteix la justícia que ja s’havia establert respecte a la ciutat: la ciutat, igual que una persona, és justa si cadascun dels seus components fa allò que li pertoca.
Segona pregunta
Explicar el significat determes o expressions. (1 punt)
El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, els termes que cal definir no tenen el seu significat ordinari sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar.. El que...