Descartes

2007
Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer el que és Déu, i fins i tot el que és la seva ànima, és que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensibles i que estan tan acostumats a no considerar res si no és imaginant-ho —que és una manera de pensar apropiada per a les coses materials— que tot allò que no és imaginable els sembla que és inintel·ligible. Cosaque és bastant palesa pel fet que, fins i tot els filòsofs, admeten com a màxima a les escoles que no hi ha res en l’enteniment que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix, és segur que mai no han estat les idees de Déu i de l’ànima. I em sembla que aquells que volen usar la imaginació per comprendre-les fan igual com si, per sentir els sons o flairar les olors, volguessin servirsedels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura pas menys que l’olfacte o l’oïda la veritat dels seus objectes respectius, mentre que ni la imaginació
ni els sentits ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment.
René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules).
[2 punts]
Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les
3 idees següents:
(i) - La distinció entre raó/enteniment i sentits/imaginació.
(ii) - Les idees de Déu i l’ànima depenen de la raó.
(iii) - Sense la raó/enteniment no ens podríem refiar dels sentits.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraulessegüents (entre 5 i 15 paraules en cada cas):
[1 punt]
a) «inintel·ligible»
b) «imaginació»

3. Per què diu Descartes que els sentits no «ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.
[3 punts]
La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a:-L’escepticisme metòdic cartesià: els arguments de Descartes per a la sospita metòdica sobre els sentits.
-L’argument cartesià sobre les característiques de les idees de l’ànima i Déu. No es pot dubtar de l’existència de l’ànima i, des d’ella, es pot concloure l’existència de Déu.
-Les idees de Déu i l’ànima no provenen dels sentits, sinó de l’enteniment.
-Déu garanteix que, quan fem un ús raonabledels sentits, no podem estar enganyats.

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que l’ànima és més fàcil de conèixer que el cos? Raoneu la resposta.
[2 punts]

2008
Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésser perfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem cap raó que ens fes estar segurs que sónvertaderes.
Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’estar segurs d’aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estant adormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments que tenim estant desperts. […] I, pel que fa a l’error més ordinari dels nostres somnis, que consisteix a presentar-nos objectes diversos de lamateixa manera com ho fan els
sentits externs, no ens ha d’importar que ens doni motius per a esconfiar de la veritat de tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, com quan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossos molt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com sidormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència
de la raó.
René DESCARTES. El discurs del mètode, IV
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules).
[2 punts]
(i) El coneixement de Déu i l.ànima garanteix que confiem (a) en les veritats clares i distintes i (b) que els sentits no ens enganyen constantment.
(ii) La...