Descartes
Páginas: 6 (1334 palabras)
Publicado: 1 de abril de 2013
DESCARTES
El mètode
La unitat de mètode
Posats a reflexionar sobre allò que sabem, el primer pas ha de consistir a reflexionar sobre la manera com podem arribar a saber-ho, és a dir, sobre el mètode, sobre el camí que hem de seguir per arribar a establir un coneixement cert.
La tesi aristotelicotomista que havia dominat el món intel•lectual durant segles defensava la diversitat demètodes.
Enfront d’aquesta concepció, Descartes va insistir en la unitat de mètode tot partint de la base de la unitat de la raó. Segons Descartes, calia avançar evitant els errors i la despesa d’esforços inútils.
Les quatre regles
Descartes es va inspirar en l’únic model de coneixement que trobava rigorós, és a dir, en les matemàtiques, i va proposar que apliquéssim a l’estudi detotes les coses el mateix procediment: la recerca d’uns principis absolutament evidents i la deducció de totes les altres veritats a partir d’aquests principis.
Les regles del mètode cartesià queden reduïdes a quatre:
- La primera regla: l’evidència dels primers principis. Cal evitar la precipitació i els prejudicis. Resulta imprescindible que les idees sotmeses a estudi siguin clares idistintes, sense confusió ni barreja amb cap altra idea. Només en aquest cas podrem acceptar-les com a principis evidents.
- La segona regla: l’anàlisi. Es tracta de l’anàlisi dels problemes complexos en les seves parts més simples, fins que cada cosa sobre la quan hagi de jutjar la raó sigui conceptualment independent de qualsevol altra i es presenti a la raó com a evident.
- La tercera regla: lasíntesi deductiva. Un cop obtinguts els principis evidents, caldrà anar deduint conseqüències ordenadament, anant del més simple al més complex.
- La quarta regla: les revisions. Cal ser prudent i revisar minuciosament tot el procés per garantir la seva validesa.
Del dubte a la certesa
El camí del dubte
Evidència, anàlisi, síntesi i revisions. Només acceptarem allò que ésevident. Qualsevol dubte és motiu suficient per no incloure en el sistema l’afirmació dubtosa.
Descartes, disposat a dubtar de manera metòdica, descarta progressivament els punts de partida del coneixement que acostumem a prendre com a més sòlids.
En aplicació estricta de les exigències que s’ha imposat, no pot prendre com a fonament l’experiència dels sentits, atès que els sentits devegades ens enganyen i, per tant, no mereixen confiança absoluta. Descartes s’oposa a la concepció habitual d’allò que considerem evident, i de manera especial als corrents empiristes.
Tampoc no pot partir de l’experiència del propi cos, ja que per estrany que sembli, tot plegat podria ser un somni. Descartes vol mostrar la impossibilitat de distingir amb certesa la realitat i la ficció.
Fins itot les veritats matemàtiques són posades en dubte. Descartes introdueix la hipòtesi del geni maligne. Segons aquesta hipòtesi, el lloc d’un Déu totpoderós i bondadós estaria ocupat per un geni igualment poderós, però maligne, que es complauria a fer-nos errar fins i tot en els càlculs més senzills. La hipòtesi es tracta de descartar fins el més petit motiu de dubte.
La primera certesaCogito ergo sum. “Penso, doncs sóc” és la primera certesa a què arriba Descartes, l’única dada que coneix amb seguretat.
Descartes ha descompost el problema (2a regla) fins a trobar una veritat de la qual la raó no pot dubtar (1a regla). A partir d’aquesta veritat encadenant evidències (3a regla), intenta reconstruir el món. Perquè Descartes dubta de la seva realitat només com a mètode, no pas coma actitud vital. El dubte cartesià és metòdic i no escèptic. Descartes no el planteja com a límit de les capacitats humanes, sinó com a eina, amb el convenciment que servint-nos-en podem arribar a la veritat.
El significat de cogito:
L’aplicació del mètode cartesià ens ha conduït a una certesa fora de tot dubte: l’existència del jo com una cosa que pensa. S’ha d’evitar extreure’n...
El mètode
La unitat de mètode
Posats a reflexionar sobre allò que sabem, el primer pas ha de consistir a reflexionar sobre la manera com podem arribar a saber-ho, és a dir, sobre el mètode, sobre el camí que hem de seguir per arribar a establir un coneixement cert.
La tesi aristotelicotomista que havia dominat el món intel•lectual durant segles defensava la diversitat demètodes.
Enfront d’aquesta concepció, Descartes va insistir en la unitat de mètode tot partint de la base de la unitat de la raó. Segons Descartes, calia avançar evitant els errors i la despesa d’esforços inútils.
Les quatre regles
Descartes es va inspirar en l’únic model de coneixement que trobava rigorós, és a dir, en les matemàtiques, i va proposar que apliquéssim a l’estudi detotes les coses el mateix procediment: la recerca d’uns principis absolutament evidents i la deducció de totes les altres veritats a partir d’aquests principis.
Les regles del mètode cartesià queden reduïdes a quatre:
- La primera regla: l’evidència dels primers principis. Cal evitar la precipitació i els prejudicis. Resulta imprescindible que les idees sotmeses a estudi siguin clares idistintes, sense confusió ni barreja amb cap altra idea. Només en aquest cas podrem acceptar-les com a principis evidents.
- La segona regla: l’anàlisi. Es tracta de l’anàlisi dels problemes complexos en les seves parts més simples, fins que cada cosa sobre la quan hagi de jutjar la raó sigui conceptualment independent de qualsevol altra i es presenti a la raó com a evident.
- La tercera regla: lasíntesi deductiva. Un cop obtinguts els principis evidents, caldrà anar deduint conseqüències ordenadament, anant del més simple al més complex.
- La quarta regla: les revisions. Cal ser prudent i revisar minuciosament tot el procés per garantir la seva validesa.
Del dubte a la certesa
El camí del dubte
Evidència, anàlisi, síntesi i revisions. Només acceptarem allò que ésevident. Qualsevol dubte és motiu suficient per no incloure en el sistema l’afirmació dubtosa.
Descartes, disposat a dubtar de manera metòdica, descarta progressivament els punts de partida del coneixement que acostumem a prendre com a més sòlids.
En aplicació estricta de les exigències que s’ha imposat, no pot prendre com a fonament l’experiència dels sentits, atès que els sentits devegades ens enganyen i, per tant, no mereixen confiança absoluta. Descartes s’oposa a la concepció habitual d’allò que considerem evident, i de manera especial als corrents empiristes.
Tampoc no pot partir de l’experiència del propi cos, ja que per estrany que sembli, tot plegat podria ser un somni. Descartes vol mostrar la impossibilitat de distingir amb certesa la realitat i la ficció.
Fins itot les veritats matemàtiques són posades en dubte. Descartes introdueix la hipòtesi del geni maligne. Segons aquesta hipòtesi, el lloc d’un Déu totpoderós i bondadós estaria ocupat per un geni igualment poderós, però maligne, que es complauria a fer-nos errar fins i tot en els càlculs més senzills. La hipòtesi es tracta de descartar fins el més petit motiu de dubte.
La primera certesaCogito ergo sum. “Penso, doncs sóc” és la primera certesa a què arriba Descartes, l’única dada que coneix amb seguretat.
Descartes ha descompost el problema (2a regla) fins a trobar una veritat de la qual la raó no pot dubtar (1a regla). A partir d’aquesta veritat encadenant evidències (3a regla), intenta reconstruir el món. Perquè Descartes dubta de la seva realitat només com a mètode, no pas coma actitud vital. El dubte cartesià és metòdic i no escèptic. Descartes no el planteja com a límit de les capacitats humanes, sinó com a eina, amb el convenciment que servint-nos-en podem arribar a la veritat.
El significat de cogito:
L’aplicació del mètode cartesià ens ha conduït a una certesa fora de tot dubte: l’existència del jo com una cosa que pensa. S’ha d’evitar extreure’n...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.