descriptivo

Al segle XIII les ciutats medievals, juntament amb les corts reials, es converteixen en el centre de difusió del saber. Es transmet a les universitats (coneixements semblants a tota Europa) i mitjançant uns llibres escrits o traduïts en llengua vernacla que serveixen per difondre els coneixements entre els laics i instruir-los en la religió cristiana. Els sermons i les enciclopèdies tenen unpaper important (transmitir el saber).
Ciutats, enciclopèdies i sermons
Les ciutats creixen, i es converteixen en un indret d’intercanvi de mercaderies, negocis, saber i cultura, on hi ha més possibilitats, s’hi poden guanyar diners (amb oficis como el de metge o amb professions més artesanes). S’hi pot aprendre perquè hi ha escoles catedralícies que dones una educació bàsica als nens (pobres ono). La ciutat ideal té port (oberta a novetats, productes e idees de terres llunyanes, el ciutadà ideal és el mercader (els pagesos són considerats excessivament primitius, o almenys això pensava Francesc Eiximenis).
A les ciutats treballen tant els homes com les dones (per exemple, ajudant als seus marits o pares amb el seu negocis portant els comptes). Per això les ciutats són també un lloc enel que es més fàcil cometre pecats, això l’Església ho volia controlar i van crear ordes mendicants –el franciscà i el dominicà-, van instal·lar els seus convents enmig de les ciutats. Els frares es barregen amb les comunitats urbanes i les adoctrinen i eduquen amb llibres i sermons, regulen la vida quotidiana en TOTS els seus àmbits. Per exemple, diuen que les pràctiques sexuals només es permetendins el matrimoni i amb la finalitat de procrear, per això son contraris a l’avortament. L’amor es rebutjat perquè fa perdre el control de la raó.
A les ciutats l’educació es fonamental. Els ordres mendicants ho veuen como una oportunitat de transmetre la doctrina cristiana. Els habitants com una oportunitat d’augmentar el seu prestigi professional. Es crees escoles i universitats i es crea unsistema de beques (gràcies al qual Francesc Eiximenis va estudiar a París). Hi ha universitats escolàstiques, en les que s’aprèn llegint i analitzat obres dels grans autors de la tradició (consideren que fonamenten tot el saber que s’ha de posseir). El saber es transmet mitjançant: enciclopèdies, summes teològiques, tractats didàctics, llibres de medicina i tècnics, reculls de vicis i virtuts,devocionaris, manuals de confecció, escrits de moral aplicada, regiments de prínceps i/o sermons. Apareixen instruments de treball que fan possible las feina dels intel·lectuals com índexs, temes ordenats alfabèticament, concordances bíbliques, etc. Es transmet en llengua vernacla (llengua que parla la gent de les ciutats). Exemples: Llibre del tresor de Brunetto Latini. Aquest també va escriure unaenciclopèdia de 3 volums (conservada en centenars de manuscrits y traduïda a diverses llengües), Latini hi reuneix tot el saber que es podia adquirir aleshores. I diu quin és el seu mètode: compilar, recollir les opinions dels autors que han escrit sobre aquests temes abans que ells.
Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
Sant Vicent Ferrer basa la seva obra adoctrinadora en la paraula oral. El seusermons són sempre un espectacle multitudinari gràcies a la seva predicació, arrossega la gent perquès és capaç de crear i mantenir un clima emocional mentre parla, gesticula i crida durant les 6 hores que podia durar el sermó que fa enmig d’una plaça. Recorre Europa transmetent el seus missatge tan al fidels com als heretges, musulmans o jueus, que eren obligats a assistir als seus sermons. Posseeixuna sòlida formació intel·lectual. Els seus sermons ens han arribat gràcies a les notes que prenien uns escrivents professionals, anomenats reportadors.
Els seus sermons tenen una estructura lògica, els compara amb una xarxa de pescar (amb un fil es lliga amb un altre de manera que si se n’estira un, tota la xarxa segueix, per això ha d’estar lligat i ordenat en totes les seves parts). Combina...