Desenvolupament I Aprenentatge Durant L'Edat Escolar Pac 3

PAC 3: DESENVOLUPAMENT I APRENENTATGE DURANT L’EDAT ESCOLAR

1.Explica i compara breument els pressupòsits bàsics sobre el desenvolupament cognitiu aportades per Piaget, Vigostki i el Processament de la Informació.

Per a Piaget, els infants construeixen de forma activa els coneixements dels món basats en les seves pròpies experiències en forma d’esquemes. Les experiències novess’interpreten en funció d’aquests esquemes existents, un procés que denomina assimilació. Quan els seus coneixements o esquemes actuals no poden explicar fets nous que han experimentat, es produeix un desequilibri. Aleshores, caldrà alterar els seus esquemes existents de manera que li pugui proporcionar una millor explicació sobre el que experimenta. Aquest és el procés d’acomodació , de manera queproporcionin un major ajust amb la realitat. Segons aquest autor, el desenvolupament cognitiu procedeix a través d’ una seqüencia universal i invariable d’etapes que son: la sensioromotora, preoperacinal, operacions concretes i operacions formals. Per a Piaget, la maduració biològica també exerceix una funció important, ja que a mesura que madura el cervell i el sistema nerviós, els infants adquireixenmajor capacitat per a realitzar activitats cognitives cada vegada mes complexes.
Vigotsky, estava d’acord amb Piaget en què els nens participen de manera activa en l’aprenentatge i descobriment de nous principis, encara que en contraposició a aquest, atorgava un paper preponderant a la cultura i a les interaccions socials com a eixos fonamentals del desenvolupament. També rebutjava la idea de launiversalitat de etapes de desenvolupament intel·lectual. Per a aquest autor, els infants neixen amb unes funcions mentals elementals, que ,amb el temps són transformades per la cultura en processos mentals nous i més complexes als que anomena funcions mentals superiors. Les funcions mentals superiors es desenvolupen i apareixen en dos moments: en un primer moment, es manifesten en l’àmbit sociali, en un segon moment, en l’àmbit individual. A partir d’aquesta idea va proposar el terme de ZDP per explicar la diferència entre el que pot aconseguir un individu per si sol i el que pot aconseguir amb l’ajuda dels altres experimentats, on es pot esperar que es doni el creixement cognitiu nou.
Per als teòrics del Processament de la Informació (PI)qualsevol activitat cognitiva, per a què siguiexecutada correctament, exigeix un sistema de control (anomenat “sistema executiu”) que planifiqui, reguli i avaluï l’activitat per tal de ser executada de manera correcte. Inicialment, la majoria d’activitats cognoscitives consumeixen una gran quantitat dels nostres recursos mentals i costen molt d’esforç; no obstant, al llarg del desenvolupament cognitiu, i gracies a l’experiència, els subjectesaprenen a fer una millor gestió de la seva activitat cognitiva i moltes d’aquestes activitats esdevenen progressivament automàtiques amb el subsegüent disminució de l’esforç mental. El fet que el subjecte pugui exercir aquest control sobre els propis processos cognitius, esdevé el mecanisme essencial de canvi. A l’igual que Piaget, els teòrics del PI reconeixen que la maduració biològica ajuda aldesenvolupament cognitiu. No obstant, veuen el desenvolupament cognitiu com un procés continu en lloc de grans modificacions qualitatives , com postulava Piaget. A diferència de Vigotsky, cal dir que els teòrics del PI no han posat gaire èmfasis en explicar la influència de les influències socials i culturals en el desenvolupament de la cognició.

2. Cognició i metacognició. En què esdiferencien? Poseu un exemple concret.

Un dels principals criteris per diferenciar aquests dos termes és que la metacognició es refereix als coneixements sobre la pròpia activitat cognitiva del subjecte conscient, verbalment expressats i explícits, mentre que la cognició es refereix a aquells coneixements implícits, no expressats de manera manifesta.
La cognició agrupa els processos cognitius , és...