Detección De Monosacáridos

PRÀCTICA 3.
RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

Objectius: Reconèixer alguns glúcids pel seu caràcter reductor.
Reconèixer el midó utilitzant una solució de iode.
Observació al M.O. de grànuls de midó


Material: Gradeta amb tubs d'assaig


Pinces de fusta


Bany Maria


Microscopi


Vidres de rellotge


Suc de fruita, pa, farina, patata, poma, arròs,formatge


Reactius: Solucions de glucosa, sacarosa, maltosa i midó a l'1%.

Reactiu de Fehling A i B

Lugol (dissolució de iode i iodur potàssic)

FONAMENT QUÍMIC DE LES PROVES:

▪ PROVA DE FEHLING:
Una de les propietats més destacades dels monosacàrids és la de tenir poder reductor que deuen al grup carbonil (aldehid o cetona: C=O) de la seva molècula, demanera que aquest grup carbonil (C=O) s'oxida a carboxil (-COOH).
Aquest poder reductor es posa de manifest amb les sals de coure de manera que el ió cúpric (Cu 2+) es redueix pel guany d'un electró passant a ió cuprós (Cu+).
Per tal d'evidenciar tot això, s'utilitza el reactiu de Fehling el qual consta de dues solucions separades que es mesclen en el moment d'utilitzar-lo. La solució A(blava) és de sulfat cúpric alcalí i la B (incolora) de tartrat sòdic-potàssic. En mesclar les dues solucions, es forma hidròxid cúpric de color blau intens.
En afegir el reactiu de Fehling a una substància reductora (ex.:monosacàrid) el ió cúpric passa a cuprós. La reacció s’accelera escalfant fins a ebullició. El procés s’evidencia per un canvi de coloració: primer desapareix el color blaude l'hidròxid cúpric i es forma un precipitat groc d'òxid cuprós hidratat que passa a una color vermell teula d'òxid cuprós anhidre en continuar l'ebullició.

▪ TINCIÓ DEL MIDÓ AMB IODE (LUGOL):
Cal recordar que el midó no té caràcter reductor, i per tant, no dóna les reaccions corresponents al grup aldehid lliure. Amb el iode forma un compost blau estable a baixes temperatures ja que esprodueix una adsorció de l'element esmentat.
Quan el midó s'hidrolitza a fragments més curts (dextrines), dóna amb iode una coloració vermella. Si es continua la hidròlisi, es forma maltosa i finalment glucosa que no donen coloració blava amb iode.

▪ HIDRÒLISI ENZIMÀTICA DEL MIDÓ:
Els di, tri, i en general els polisacàrids són hidrolitzats per enzims específics. Així el midó éshidrolitzat per acció de l'amilasa, enzim present en la saliva i en el suc pancreàtic.

PROCEDIMENT:

A. Reacció de Fehling:
- Col·loca en un tub d'assaig 1 cm3 de Fehling A i 1 cm3 de Fehling B.
(compte, cal utilitzar pipetes diferents !).
- Afegeix-hi 3 cm3 de solució de glucosa.
- Posa el tub al bany Maria i espera de 5 a 10 minuts o passeja'l sobre la flama.
-Pren nota del resultat.


*Repeteix l'operació amb les solucions de sacarosa, maltosa, midó i suc de fruita,

B. Tinció amb iode:
- En un tub d'assaig posa 1 cm3 de solució de midó.
- Afegeix-hi 5 gotes de Lugol i observa el que succeeix.
- Pren nota del resultat.
- Escalfa molt suaument el tub. Què passa?.
- Deixa'l refredar o refreda'l al raig d'aigua del'aixeta.

*Repeteix l'experiència amb la solució de sacarosa, maltosa i glucosa.
*Repeteix l'experiència amb mostres de: farina, poma, arròs i formatge

C. Hidròlisi enzimàtica:
- Posa't dins de la boca una mica de molla de pa. L'has de mantenir durant 5 o 10 minuts per tal que es barregi bé amb la saliva.
- A continuació reparteix el que tens a la boca en dos tubs d'assaig.En un d’ells fes la prova de Fehelig per tal de comprovar si s'ha produït la hidròlisi. En l'altre fes la prova del Lugol i podràs saber si la hidròlisi ha estat o no total.

RESULTATS:

1. Omple la taula amb els resultats de les proves.

| |FEHLING |LUGOL |FÓRMULA QUÍMICA |
|...