dfdfdfdf

COMENTARI DE TEXT Petits dictadors Ada Castells

El tema que aborda el text es pot enunciar com: descripció crítica del panorama actual de l’educació dels xiquets, el títol del text “Petits dictadors”, coincideix amb un dels termes emprats per a caracteritzarar els nens sobre els quals parla, aquest titular su­bratlla l’actitud d’aquests jovenets amb els adults, per tant, exposa de maneraben gràfica com veu l’autora el panorama infantil, podem dir que és un títol parcialmet temàtic ja que aquest no anticipa d’una manera clara el tema, encara que l’insinua perquè el text gira al voltant de la mala educació dels xiquets i com aquestos, si no s’hi posen les mesures corresponents poden convertir-se en “dictadors” envers els adults.

El text està articulat en en cinc paràgrafs amb untítol i el corresponent peu de pàgina on figura l’autora data de publicació i el mijà on ha aparegut., i les parts en què el podem divi­dir atenenent a la seua estructura interna són:
Una primera part que constitueix la introducció i que abraça tot el primer paràgraf , ací l’autora, a través de la 1ª persona singular, de manera individual i assumint les seues argumentacions, ens convida areflexionar sobre l’educació, la funció de la família i intro­dueix el tema que s’hi exposarà a través d’un recurs bastant emotiu i d’índole pràctic “penso en qui ens pagarà la pensió en el futur i em vénen tos els mals”, mostra ex­plícitament la manca de confiança amb els joves d’ara, que constitueixen el nostre esdevenidor.
Continua, aportant un exemple, amb la descripció d’una escena quotidiana quereflecteix el nivell de poca educació, de falta de solidaritat i el poc respecte que els joves senten pels majors “ àvies carregades amb carteres men­tre la criatura, còmodament asseguda, marraneja amb l’entrepà”, “ criatures que criden”, “molles, closques de pipes...”.
El desenvolupament dels arguments correspon al 2n,3r i 4t paràgrafs, ací ens expo­sa les conseqüències d’aquesta actitud tanrelaxada, on no hi ha límits,ni normes establertes ni respecte per la llibertat dels altres; si la família no educa, si el xiquet no aprén a conviure basant-se en unes normes difícilment ho faça quan vaja a l’escola, on els mestres han d’educar i formar, de vegades, sense el suport de les institucions bàsiques ( família i administració): ”perquè educar vol dir tenir proble­mes i disciplinar és serun fatxa”.
La conclusió ocupa l’últim paràgraf on s’afirma que en matèria educativa ens movem en actituds, recursos i estratègies extremes, fet aquest que perjudica enormement l’escola i el mateix xiquet, perquè els joves necessiten tenir punts de referència clars, amb normes raonades, s’apunta directament a la necessitat de claredat en la transmissió de pautes de comportament i de valors.
Latesi, que s’hi troba explícita al document la trobem en la conclusió “l’objectiu no hauria de ser crear dèspotes mimats, ansiosos consumidors, sinó formar persones capaces de no creure’s el centre del món”,és a dir, cal formar persones solidàries, justes, que senten respecte pels altres i que assumesquen drets i deures; s’ha emprat, per tant, una estratègia discursiva inductiva (a través dediversos arguments arribem a la tesi).
Pel que fa a la progressió temàtica, observem que és de tema constant, ja que s’hi exposa un únic tema, el de l’educació o la mala educació dels nostres xiquets i les conseqüències que se’n deriven.
Els arguments emprats per a defensar la seua tesi són:
- Argument de causa-conseqüència: als primers paràgrafs s’hi exposen les causes que han conduït a la situacióun tant caòtica que es viu a les escoles: la falta de disciplina i de normes en l’àmbit familiar condueix de manera irremeia­ble a la presència de problemes a l’aula, perquè ens trobem amb alumnes joves que no diferencien entre el que està bé o mal, per tant, la conseqüència immedi­ata és que a l’escola, no només cal aprendre una sèrie de coneixements sinó que també cal formar, i educar en el...