Diaris esportius

3- CONCLUSIONS DE LES ENTREVISTES:

En aquestes tres entrevistes he pogut veure i demostrar alguns fets que considero interessants. En la introducció, he explicat la idea del triangle en la que cada vèrtex d’aquest estava personificat per un entrevistat. Bé, crec que aquest “experiment” m’ha sortit prou bé i en mostraré algunes proves.
Com s’ha pogut llegir en les entrevistes, les preguntessón totes idèntiques excepte les de caire personal i particular per a cada un dels entrevistats. En aquesta sèrie de preguntes és on jo volia veure les diferents respostes que em donaria cada vèrtex del triangle i observar-ne les diferències.
De tot això, n’he pogut extreure conclusions que m’han sorprès i d’altres que no m’esperava.

Per començar vull destacar les respostes que m’han donat cadaentrevistat quan han sigut preguntats per si es consideraven un periodista objectiu. Sergi Nogueras i Santi Nolla neguen la possibilitat de l’existència d’un periodisme objectiu atès que sempre es mostren punts de subjectivitat, però, en canvi Eduard Berraondo es considera un periodista objectiu tot explicant una anècdota. Seguidament una de les respostes que m’ha sobtat és quan he preguntat per elcodi deontològic del Col·legi de Periodistes, ja que els tres no li donen massa importància i destaquen per sobre d’aquest el llibre d’estil de cada línia editorial.
Una pregunta que vaig trobar imprescindible de preguntar era si els diari esportius eren demagògics i puc dir que he obtingut diferents respostes en aquest aspecte. Eduard Berraondo, recordem que pertany a la CCMA, afirma que elsdiaris són demagògics, que parlen per parlar. Però per altra banda vaig poder veure com Santi Nolla se’m va tancar una mica en banda quan vaig preguntar-li aquesta qüestió ja que em va respondre justificant-se que el futbol era l’esport de la passió i de la emoció. Sergi Nogueras es va mostrar bastant indiferent en aquesta pregunta ja que li treu importància afirmant que el futbol es un divertimenti es tractat com a tal.
Després una de les preguntes que vaig pensar que era important fer és si els diaris esportius s’aprofiten dels fanatismes que hi ha dins del món del futbol. Eduard Berraondo i Sergi Nogueras afirmen que aquest fanatisme és com “l’ou i la gallina” mai saps qui ha sigut abans, si els diaris incitant el fanatisme o els mateixos aficionats al futbol que ho són sistemàticament.En canvi Santi Nolla afirma que ells no inciten el fanatisme, sinó a prolongar la emoció i la passió.

Una de les preguntes que també considero que he trobat respostes interessants és si les persones són condicionades a l’hora de llegir un diari. La resposta que m’ha sobtat més és la de Eduard Berrondo afirmant que una gran quantitat de gent és capaç de creure’s el què diu un diari determinatsense contrarestar-ho amb altra mitjans. En aquest cas Santi Nolla i Sergi Nogueras afirmen que la get compra el què vol sentir, el què necessita.
Seguidament, vaig formula una pregunta que era especialment per preguntar-li a Sergi Nogueras, però per seguir la pauta del meu “experiment” va ser formulada a tots tres. Es tracta de si els diferents “actors” del món del futbol se senten condicionatsdavant de la pressió que comporta la premsa. Tot i així la resposta de Sergi Nogueras no em va sorprendre afirmant que tots ells ja saben conviure amb la premsa i cada jugador a mesura dels anys ja va veient de qui peu calça cada mitjà. En aquesta mateixa pregunta Eduard Berraondo i Santi Nolla ens ofereixen respostes, el primer afirma que els diferents “actors” tenen una actitud molt preventivadavant de la premsa i que es bliden. El segon, Santi Nolla, podem veure que es mostra preocupat també quan aquests ja desenvolupen els seus propis mitjans per transmetre el seu missatge.

Vaig voler saber, també, si els clubs o les diferents institucions actuen sovint condicionades per la premsa i si existeix algun tipus de complicitat especial entre aquests i algun determinat mitjà. En...