diccionari per a ociosos

Diccionari per a ociosos.

a) Abans d’iniciar la lectura del Diccionari per a ociosos, busca informació sobre l’estil d’escriptura de l’assaig de Fuster i exemplifica’l amb el contingut de les entrades següents: caracterologia, defecte, diners, egoisme, epitafi, flâner, home, humiliació, idees, interés, penediment, pensament, perdó, temprança, temps, o zero.
L'assaig és l'escriptura "enmànigues de camisa". I reitera el record del mestre europeu del gènere, Michel de Montaigne, aquell primer escriptor descregut, autoanalític, escèptic, conscient de la base fisiològica de tot humanisme i fins i tot del que Fuster anomena amb gràcia "l'autonomia de la bragueta". Montaigne havia inaugurat amb orgull, en aquell moment auroral del segle xvi europeu, aquest gènere de caire egotista iintel•lectual, sense narrador ni personatges de ficció interposats entre l'autor i el lector, i lluny també de l'impudor íntim i l'exclamativitat que són característics de la poesia lírica. Manca d'una estructura closa, i palesa una clara vocació de discurs inacabat, tot esdevenint una eterna preparació per al que, en el món del teatre, seria la fixació definitiva d'una obra mitjançant l'estrena. Ladeliberació interior de l'assagista davant els ulls del seu lector no persegueix tant les conclusions definitives com el plaer de la conversa silenciosa a través de les pàgines del llibre, tot seguint el fil d'una argumentació sempre reversible o, si més no, matisable.

b) Llig la introducció del llibre i explica per què Fuster elegeix el títol de Diccionari per a ociosos per al llibre i què és elque ocorria en 1963 a València, a Europa, a Amèrica, a Àsia i a Àfrica.
Com en altres ocasions, em limito a reunir en volum una sèrie incoherent d’escrits,diversos en el tema i d’extensió desigual, catalogables dins el gènere elàstic i modest de l’«assaig».Els textos ací recollits daten d’èpoques moltdisperses, i només a força de molta violència haurien tolerat una classificació per l’afinitatdelsassumptes que hi tracto. Per això, doncs, i a fi de mantenir unes aparences qualssevol de regularitat, ha decidit per una tercera solució, ben còmoda: la d’encapçalar cada nota amb una paraula clau, idisposar-les segons la gradació alfabètica d’aquestes paraules.

c. Contesta, resumeix o redacta les preguntes següents sobre les entrades indicades:
Amor
1. Per què es diu que l'amor és unainvenció del segle XII? si no vaig errat, per un erudit ben respectable podrà semblar un despropòsit. Fins i tot caldria admetre-la en la seva precisió més taxativa, que ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors.


2. Qui són Beatrice, Laura, Julieta, Desdèmona, Margarida Gautier i Mimí?
Les persones que tenien un concepte d'amor que va ser desconegut perl’Antiguitat pagana. Com va ser desconegut, també, per la bàrbara Alta Edat Mitjana i per l’Orient intricat.
3. Què són l'Antiguitat pagana, la bàrbara Alta Edat Mitjana i l'Orient intrincat?
Son els tipus de epoques en les cuals el concepte d'amor no va ser reconegut.
4. Què és el dolce stil nuovo?
És un important moviment poètic italià que porta un nou concepte d'amor
5. Què vol dir que molta gentno s'enamoraria si no hagués sentit parlar de l'amor?
És una frase que va dir un Frances, vol dir que si mai has sentit parlas de l'amor, posiblement mai t'enamoraríes. Pero per als poetes l'amor es sent sense adonar-se’n, naturalment, i sense haver-los llegit.
6. Què vol dir que l'amor no es dóna, sinó rarament, en una dimensió absoluta?
Que els grans enamorats són excepcionals i quan entrobem algun de carn i ossos, fa la impressió de ser una víctima del virus literari.

7. Quina relació hi ha entre amor i classe social?
en els seus orígens, era «amor cortès» i de paràsits d’aristòcrates. La poesia provençal, i el concepte i el sentiment de l’amor que elabora, van ser, en un principi, patrimoni de dames i cavallers i dels poetes que tenien a sou.
8. Diferencia els...