Diccionario Catalán

AB LLICENCIA DEL ORDINARI

ALS CATALANS DE FRANÇA

Cant primer
L'aplech

Ab son germá, lo comte de Cerdanya, com áliga que á l'áliga acompanya, devalla Tallaferro de Canigó un matí; ve ab son fill de caçar en la boscuria, quant al sentirhi mística canturia se n'entra al hermitatge devot de Sant Martí. Lo Sant, desde'l cavall, vestit de malla, encés d'amor, d'un colp d'espasa talla, perabrigar á un pobre, son ribetat mantell; Gentil, l'aligó tendre, sa armadura contempla, y, ab coratge que no dura: -Mon pare, -diu,- voldría ser cavaller com ell. [10]

5

10

¿No he feta ab vos contra Almanzor la guerra? M' ha vist l'espatlla l'enemich? La terra no reguí jo ab sanch meva y ab sanch de sarrahins? 15 Per qué l'elm y l'escut que á tants donareu, á mi, á mi sol, fill vostre,me'l negareu? No infantan ja les mares guerrers y paladins? -Fill, hereu de ma gloria y mon llinatge, ta petició m'agrada y ton llenguatge; demana si á ton oncle li plauhen com á mi. -Es hora tanmateix, -diu l'altre comte,puix no es ja cavaller, que'n sía prompte;

20

que vetlle anit les armes, jo l'en faré al matí.Com dintre'l rusch murmuriosa abella, Gentil á orar se queda en la capella,acompanyat dels comtes, de patges y escuders; en la tarima del altar se postra contemplant al sant bisbe que s'hi mostra, que fou abans que bisbe mirall de cavallers. La llum de l'alba al peu de l'ara'l troba, com un colom vestit ab blanca roba, regalantse ab l'aroma de cristians concells, [11] sanitosos concells que, abans de gayre, com papallones volarán en l'ayre; mes ¡ay! son cor novici tambévolant ab ells. -Per Deu batalla, -l'hermitá li crida,estima son honor més que ta vida, com ploma ta arma escriga per tot la santa lley; sías sempre capçal de l'ignocencia, si't dobla un vent, que sía'l de clemencia: escut sías pe'l poble y espasa per ton rey.Deixa després la blanca vestidura y li donan á peces l'armadura, damunt lo camisol lo platejat perpunt, abriga ab lo capmall sa testa bella, soncos gallart y fort ab la rodella que du les Quatre Barres y un sol ixent damunt. Guifre, son oncle,'ls esperons li posa, fent una creu en son genoll, que arrosa ab una encesa llágrima; l'espasa empunya aprés, que á un raig de sol lluheix damunt de l'ara, y á Gentil per cenyirla se prepara, del puny á la creuhera fentli donar un bes. [12] Tres colps ab ella sobre'l dors li dona, derrera injuriaque'l guerrer perdona, mentres li diu l'asceta: -l'espasa es una creu; batalla y vènç com Jesucrist ab ella, 25

30

35

40

45

50

55

ama de cor aqueixa esposa bella, que no l'arranquen vida ni mort del costat teu.-

60

La hermita es com un ou atapahida de vells, donzelles y minyons que hi crida de la sonora esquella lo tritllejar festiu; apar que hi entren d'aquells cims yplanes ab lo jovent totes les flors boscanes, 65 sols per besar les plantes al Sant que aquí'ls somriu. Culliren á faldades les donzelles pèsols d'olor, violes y roselles, y al veure dins lo temple lo cavaller Gentil, entre ell y Sant Martí les comparteixen y á ruixades al front les hi espargeixen, com en lo front dels arbres fruyters lo mes d'abril. Avuy s'escau l'aplech á l'hermitatge:endiumenjats hi van en romiatge pagesos y artigayres, pastors y cavallers, y á Sant Martí quiscun un dó demana, un dó que'ls concedeix de bona gana, als camps bones anyades, infants á ses mullers. Les nines y donzells no pregan gayre, que'ls tempta, umplint de melodíes l'ayre, la verda cornamusa que s'infla sota un pi; lo floviol espignador refila y al floret de donzelles que desfila marcant va la cadencialo colp del tamborí. Los passarells ne tenen gelosía y trenan ses cansons ab l'armonía; la tórtora hi barreja son plor anyoradíç; piteja lo pinsá, canta l'alosa y, eco del cel, lo rossinyol hi glosa angèliques paçades que ha après al paradís. Hi barreja sa música ò sa nota de l'aygua'l rajolí, la que degota dels arbres á la prada, com perla en un mantell;

70

75 [13]

80

85

90...