diseño grafico

La literatura catalana als segles XVI, XVII i XVIII


Introducció

Dins de la història de la cultura catalana, el període comprès entre els segles XVI-XVIII havia estat tradicionalment poc estudiat i menystingut, ja que es considerava que la producció d’aquests anys havia estat minsa i de poca qualitat. De fet, la historiografia de la literatura catalana havia anomenat decadència al períodecomprès entre els segles XVI i XVIII. Els estudiosos actuals, però, s’esforcen a modificar aquesta visió que consideren simplificadora i esbiaixada. Al llarg d’aquests tres segles se succeïren períodes i moviments que, per bé que de manera dèbil i sucursalista, tenen ressò en la literatura feta en llengua catalana, de manera que hi podem trobar els trets caracteritzadors i específics del segonrenaixement, del barroc i de la il·lustració.
D'ençà del segle XVI la llengua catalana es trobava cada cop més apartada dels àmbits de poder i, en conseqüència, dels centres creadors i difusors de la cultura del moment. El biligüisme apareix i es va estenent cada cop amb més força, principalment al País Valencià, i arriba un moment en què no tots els autors catalans escriuen en la llengua pròpia;alguns no sempre i els altres mai. Els factors històrico-polítics que determinen aquest declivi lingüístic i cultural són:
– Desaparició de la cort, centre de producció i difusió de les tendències culturals.
– A València, cort de Germana de Foix castellanitzada.
– Guerres de les Germanies (segle XVI)
– Guerra dels Segadors (segle XVII)
•Tractat dels Pirineus, 1659: pèrdua del Rosselló.
–Guerra de Successió (1700-1714): Decrets de Nova Planta: pèrdua de drets civils, polítics, lingüístics, etc.
•València: 1707
•Mallorca: 1715
•Catalunya: 1716
– Coincidència amb el Barroc espanyol, segle d’or de la literatura castellana


Estudiarem per separat els tres gèneres literaris.

Poesia
Símptoma de la nova situació des del segle XVI és que poetes importants, com ara Boscà,escriguin pràcticament només en castellà, o bé que la poesia d'Ausiàs March irradiï la seva influència sobre les literatures peninsulars, fonamentalment gràcies a les traduccions castellanes.
La poesia presenta des d’obres amb estructures molt clàssiques fins a obres amb estructures populars que preludien el període posterior.
Entre les estrofes i composicions utilitzades en aquesta època destaquen lacobla clàssica, emprada sovint pels poetes del segle d’or, i el sonet, introduït en la nostra llengua per Pere Serafí.
La poesia d'aquest període es caracteritza per:
Fidelitat a l'herència medieval (Ausiàs March).
Renovació mètrica.
Generalització de poetes que alternen indistintament català i castellà.
Entre els poetes d'aquest període destacam:


Pere Serafí (aprox. 1505-1567)
És elpoeta en català més important del renaixement. Combina elements innovadors com l'adaptació al sistema mètric català de les noves tendències i l'adopció de les noves estructures −el sonet, l’octava rima, el madrigal petrarquesc, l’epístola, l’oda, l’elegia i l’ègloga,...− que delaten una gran preocupació per la bellesa formal i la influència del petrarquisme; amb d'altres més tradicionals com laimitació d'Ausiàs March o l'explotació de les possibilitats de la poesia popular.

Joan Pujol (1532-1603)
Prevere i lul·lista, les seves obres més destacades són el poema heròic Lepant (1573), que suposa la recuperació del poema èpic en català i Visió en somnis on se li apareix Ausiàs March i és un clar homenatge a la poesia de l'autor de Gandia. El conjunt de la seva obra milita en els esquemesideològics de la Contrareforma.

Francesc d'Olesa
Poeta mallorquí, la seva obra més important és Del menyspreu del món, escrita amb motiu de la mort de la seva dona i influïda per les Coplas por la muerte de su padre de Jorge Manrique. També cal esmentar l'obra de preceptiva poètica Nova art de trobar.

Prosa
Al llarg del segle XVI, la prosa seriosa en llengua catalana es limita pràcticament...