Dossier papeles

V for Vendetta

Director James McTeigue

Screenplay Andy & Lana Wachowski

Cast Natalie Portman, Hugo Weaving, John Hurt, Stephen Rea, Stephen Fry, Rupert Graves.

Sinopsis En un futuro no muy lejano, Gran Bretaña es un país totalitario. Tras el toque de queda nocturno, una joven, Evey (Natalie Portman), es rescatada en plena calle por un misterioso enmascarado sólo conocido como V (HugoWeaving). V pasaba por allí porque esa noche es una fecha muy especial... y a partir de ese momento, la aparición de esta figura carismática revolucionará la situación contra el gobierno fascista dirigido por mano de hierro por "el líder

Sinopsis proposta

Es preten fer entendre el contingut de la trama narrativa de la pel·lícula sense mostrar res que expliqui, explícitament, históries de lapel·lícula. Valors com venjança i revolució son representats mitjançant imatges representatives de la pel·lícula i els colors emprats en ells, i d'altres imatges que ens posicionaran en la situació actual en la pel·lícula (vídeo) com a preludi.

Estil

Vectorial, tintes planes (fons negre Altres colors vermell,blanc), simplicitat.
S'intercalaran imatges d'animació amb vídeos de situacionscom manifestacions, policies antidisturbis, incendis...

Imatges

Mascara protagonista
Noia protagonista
Escenes de la pel·lícula amb els diferents personatges
Londres
Carrers
Logotips, Símbols, Anagrama
Sang

Referents

RocknRolla, Ases caliente, Snatch, Sin City, 300

Vídeo

El amanecer de los muertos

Musica
Tranquil·la, emotiva. (Clar de lluna de Beethoven)

Concept Artde Referents

Video

Febrer del 2009. Tot i la satisfacció que va deixar a les files de l´afició perica la demostració d´orgull que l´equip va oferir en el derbi disputat al Camp Nou la temporada 2006-07, la del Tamudazo, quedava una petita ombra, el fet que, en bona mida per aquell gol il·legal de Leo Messi, que per als culés i els seus mitjans afins va ser una redició de la Mà de Déu deMaradona, i que per a la resta dels mortals va ser una vergonya i una demostració palmària de joc antiesportiu, fes ja 27 anys des de la darrera victòria espanyolista a feu blaugrana. A vàries generacions de pericos se´ls havia negat el gaudi de veure l´Espanyol guanyar al seu estadi el màxim rival ciutadà, i no semblava que el derbi de la temporada 2008-09, que s´havia de disputar la nit del 21 defebrer, fos la millor oportunitat per acabar amb esta llarga sequera. Però certament, el destí ens tenia deparada una immensa alegria, perquè aquell partit va servir trencar totes les estadístiques i acabar amb els pronòstics. Els números eren aclaparadors en favor dels blaugrana: 42 punts separaven a tots dos equips, a un Barça líder i un Espanyol cuer; 23 partits sumava el Barça sense perdre, i14 l'Espanyol sense guanyar. Però aquell dia l´Espanyol de Mauricio Pochettino va fer tota una exhibició de saber jugar-li a la munió d´estrelles barcelonistes, i gràcies a un De la Peña que portava 134 anys sense marcar dos gols en un partit, va aconsguir que per primera vegada en la història de la Primera Divisió el fanalet vermell li pintés a domicili la cara al primer classificat. Elsblaugrana, que van ser durant tot el matx una ombra d´aquell equip que de la mà de Guardiola havia caminat amb pas ferm per la Lliga, van haver de jugar amb 10 des d´abans del descans per l´expulsió de Keita, a causa d´una acció antireglamentària sobre Moisés Hurtado. Esperonats per aquest fet, els nostres herois van anar guanyant de mica en mica en confiança, i es van veure capaçós de l´impensable, deposar setge a la meta d´un per moments superat Víctor Valdés. Va ser precissament un home amb passat blaugrana, Iván de la Peña, l´encarregat d´acabar de treure de polleguera la culerada amb dos gols estratosfèrics en el marge de només 5 minuts. Primer, rematant de cap una gran acció personal de Nené, que va superar amb un toc de genialitat Gerard Piqué i Rafa Márquez; després, aprofitant una...