Dracón de Tesalia




TREBALL OPTATIU

Dracó de Tessàlia





Introducció
La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual. La seva població ha habitat contínuament aquesta regió durant més de 3000 anys.


Va ser la ciutat principal de l'Antiga Grècia durant el primer mil·lenni a. C. La culminació de la seva llarga i fascinant història va arribaral segle V a. C., sota l'arcontado de Pèricles, quan els seus valors i la seva civilització es van estendre més enllà dels límits geogràfics de la ciutat i es van fer universals
El pensament polític, el teatre, les arts, la filosofia, la ciència, l'arquitectura i tants altres aspectes del pensament van arribar al seu èpic apogeu en una coincidència temporal i amb una plenitud intel·lectual úniquesen la història de la humanitat.
La polis d’Atenes
Els grecs anomenaven polis a les seves ciutats. La polis era el conjunt de tots els ciutadans. Era el centre administratiu, religiós i militar. Algunes tenien una ciutadella elevada anomenada Acròpolis que comptava amb els edificis més importants.
La polis d’Atenes estava constituïda per:
Acròpolis: Part més alta de la ciutat i constituïa elcor religiós de la polis.
Partenó: Obra arquitectònica més representativa de las acròpolis greges. La seva finalitat era ser un temple per al culte al Déus protectors de la ciutat.
Àgora: Plaça pública de les ciutats-estats greges (polis). Era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees dels ciutadans es realitzaven en aquest recinte.



Organització de la societat atenesa
Lasocietat atenesa democràtica estava composta per les següents classes: els ciutadans, els metecs, els esclaus.
Els Ciutadans: Eren la minoria de la població, eren els únics que podien intervenir en la vida política, actuar en les assemblees populars o als tribunals i ser elegits magistrats, tenint en compte l'exclusió de la dona. La ciutadania era un privilegi que s'adquiria per naixement: només eraconsiderat ciutadà aquell que els ascendents ja ho haguessin estat; la persona nascuda en la Àtica, però de pares no atenesos, no tenia la categoria de ciutadà.

Els metecs: Eren els estrangers domiciliats a Atenes, sobre els quals requeien moltes de les obligacions dels ciutadans: havien de servir en l'exèrcit, pagar impostos generals i, a més, un impost especial anomenat metoikón. Els metecseren objecte de gran consideració, ja que constituïen una classe nombrosa, rica i culta, malgrat la qual cosa no podien gaudir dels privilegis de la ciutadania.

Els Esclaus: Era un grup molt nombrós, aproximadament la tercera part de la població. Sobre ells requeien els treballs més penosos; l'Estat tenia els seus propis esclaus, que complien funcions de vigilància. L'esclavitud es transmetiade pares a fills, però als que ja naixien esclaus s'agregava el contingent de presoners de guerra. L'existència del treball servil, el cost es reduïa al de la compra i l'alimentació de l'esclau, va permetre a la classe d'homes lliures emancipar la seva vida de moltes preocupacions materials. Però per a aquells homes lliures que havien de treballar per guanyar-se la vida, el desenvolupament del'esclavitud, més que un avantatge, va significar una amenaça, pel baix cost que significava el treball servil.



La legislació draconiana: antecedents
Les polis gregues estaven totalment dominades política i econòmicament per la noblesa, que s'ocupava de dictar, interpretar i aplicar les lleis.

L'existència d'un rei o basileus en algunes ciutats, era merament honorífica ja que a poc a poc vananar perdent el poder en favor dels nobles.

La possessió de la major part de les terres fèrtils i el poder polític els va permetre sotmetre a la resta de la població, els que servien a la noblesa a canvi de protecció.
Durant els segles VIII i VII a. C. l'augment demogràfic, a causa de l'expansió comercial i territorial, va portar als grecs al mar. Així van ser fundades ciutats des del Mar...