Drames Rurals

Allò del ruralisme
Per tal de construir un artefacte que sigui coherent amb tot el que hem dit, Víctor Català segueix algunes pautes típiques de l’estètica modernista. El protagonisme del marc
escenogràfic ens permet parlar de la importància del paisatge: en l’intent de potenciar
allò que s’entendrà com a «literatura nacional» s’incorpora la idea de col·lectivitat vinculada a la catalanitat.En efecte, les «ànimes primitives» tenen una procedència geogràfica i permeten de construir un imaginari col·lectiu del país: la rudesa dels caràcters
es vincula a la natura i al paisatge contextuals per tal de caracteritzar el col·lectiu. D’aquí que es pugui parlar de ruralisme en prendre aquest àmbit com a essència de la
terra que ens representa. Per això emergeix el terme «art mascle»: elcaràcter català
és definit per una aspror aguda que impregna els personatges i la seva veu. Víctor Català treballa aquest aspecte molt intensament des del punt de vista formal en l’ús de la
llengua. La galeria de personatges s’integra a les característiques exteriors del marc i
compon un tot que imposa un perfil simbòlic a cada element narratiu. El paisatge rural,
doncs, mai no és concebut com arecurs decorativista sinó com a element transcendentalitzat: Joan Maragall en referir-se al pròleg programàtic de Caires vius afirma que
«tot lo que diu sobre ruralisme ha d’ésser evangeli de la nostra literatura». A Maragall,
les tesis de Víctor Català l’ajuden a potenciar la seva teoria sobre el paisatge i el seu potencial regeneracionista. I és que el ruralisme de Víctor Català supera lespintures bucòliques de la narrativa anterior i, a més, manifesta una reacció contra el decorativisme
modernista. Però també és veritat que el mateix Maragall veu els riscos d’aquest ús del
món rural enfocat des d’una perspectiva tràgica: acusa la nostra autora de donar una
visió massa parcial de la realitat i li molesta l’omnipresència de la fatalitat. És clar que
això és degut a les sevesaspiracions d’harmonia còsmica. No hem d’oblidar, però, que
aquesta fatalitat es deu a una voluntat d’universalisme que superi el temor del localisme
de la Renaixença: no es parla només de l’«ànima catalana» sinó que s’aspira al tractament de l’ànima humana. El canal per parlar de la dimensió universal dels caràcters
humans és la descripció de la realitat humana més pròxima treballada des del’observació interior dels seus trets psicològics sense una voluntat de deformació ni de tipificació. Aquesta és la raó per la qual els Drames rurals suposen una novetat i inicien el
camí que esclatarà amb Solitud: «L’èxit de Solitud ho va ser del ruralisme», diu l’autor
al pròleg a la novel·la de 1906. Solitud serà un drama rural més, una amplificació de
les tècniques construïdes als drames.

4. GUIÓPER AL COMENTARI DE L’OBRA

Contextualització

· Caterina Albert i Paradís neix en el context dels propietaris rurals i això li proporciona
una educació clàssica. Des de molt jove sent interès per les manifestacions artístiques.
· La lectura sense directrius preconcebudes i l’autodidactisme caracteritzen el seu període de formació.
· La influència paterna la vincula a uncatalanisme republicà que evolucionarà cap al
catalanisme conservador. L’àvia i la mare són una font d’influència literària i lingüística. El contacte amb la llengua i la cultura populars és incentivada per l’àvia.
· La lectura, el teatre i els viatges per Europa l’ajuden a conformar una determinada
visió del món.
· La poesia i el teatre són els gèneres que conrea en la seva estrena com a escriptorareconeguda i no deixarà de conrear-los. La narrativa, però, és el gènere literari pel
qual és més valorada. En aquest sentit és una escriptora global.
· Els monòlegs són un camp de proves per treballar la intensitat dramàtica que després aplicarà a la narrativa.
· El tractament dels caràcters primitius representa una novetat respecte la literatura
anterior. Supera el pintoresquisme i el...