economia apunts 3r trimestre

TEMA 2 – LA DEMANDA I L’OFERTA AGREGADES
La política macroeconòmica són les accions que cal fer a nivell de país des del punt de vista econòmic per tal d’aconseguir uns objectius.
Els objectius macroeconòmics són:
Creixement de la producció (PIB): un augment de PIB implica més treball i aconseguir augmentar la renda familiar (PIB per càpita).
Reducció de l’atur.
Estabilitat dels cicleseconòmics.
Equilibri pressupostari del sector públic.
Els instruments per aconseguir els objectius macroeconòmics són:
Política fiscal: impostos  la té l’Estat
Política monetària: diners  la té el BCE
Política de tipus de canvi: depèn del mercat (demanda).
Polítiques d’oferta.

2.1 LA DEMANDA AGREGADA
- És la quantitat total de recursos que estan disposats a gastar els diversos sectorsd’una economia.
- És la suma de la demanda interna i la demanda externa.
- És el que estan disposats a fabricar els diferents sectors d’una economia.
Es pot obtenir sumant el que estan disposats a demandar els diversos sectors d’una economia als diferents nivells de preus; sumant C + I + D + (X-M) o sumant els valors afegits pels diversos sectors d’una economia.
Els components d’unaeconomia són:
1. Famílies (C).
2. Empreses (I).
3. Estat (D).
4. Sector exterior (X-M).
DA = C + I + D + (X-M) = PIB via producció  tot el que es demanda s’ha de produir

El que pot desplaçar la corba de la D.A. és:
1. La intervenció de l’Estat modificant la política econòmica:
Política monetària  la té el BCE  quantitat de diner que circula per una economia. Si hi ha més diners, hiha més consum, i amb això es desplaça la corba de la demanda agregada cap a la dreta.
Política fiscal  la de l’Estat  pot fer més diners baixant impostos i donant més ajuts i subvencions.
2. Variables exògenes:
Expectatives empresarials.
La propensió al consum per part dels consumidors.
Creixement de la població.
El nivell tecnològic que condiciona la productivitat.
La conjunturainternacional.
La inestabilitat política.

Per desplaçar la corba de la DA cap a la dreta hi ha dues maneres per a fer-ho:
1. Mesures del Govern o el BCE:
BCE  facilitant diners  augment de l’oferta monetària baixant els tipus d’interès i facilitant préstecs al sector bancari.
Estat  fent que els diferents agents tinguin més renda per gastar baixant impostos, augmentat ajuts i augmentant ladespesa pública.
2. Variables exògenes que el Govern no pot controlar directament:
- Una millora de les expectatives empresarials.
- Millora dels països del nostre entorn (conjuntura econòmica).
- Augment de la propensió al consum.

Un desplaçament de la corba de la DA cap a la dreta implica que, als mateixos preus, els diferents sectors econòmics estaran disposats a gastar més (comprarmés). Llavors caldrà produir més (augment del PIB) per tal de respondre a la major demanda. Això comporta un augment de l’ocupació, una disminució de l’atur i un augment de la renda de les famílies.


2.1.1 EL CONSUM
Fa referència a les despeses de les famílies en béns duradors, béns peribles i serveis. Es tracta de béns finals que no seran utilitzats per a produir altres béns.
Les famíliesprenen la decisió de consumir o comprar en funció de la seva renda disponible i aquí l’Estat té un pes molt important.
Els factors que condicionen el consum són:
La renda disponible cada any.
La riquesa: a igualtat de renda la persona que disposa de riquesa addicional, destina una major part de la renda al consum.
Les condicions de crèdits als consumidors.
La distribució de la renda entreels grups socials.


Segons Keynes: consum = C (consum mínim que no depèn de la renda) + c. Renda disponible (propensió marginal al consum). Considera que l’important és reactivar l’economia a curt termini amb despesa pública, disminuint l’estalvi, deute públic, augmentant el consum; sense tenir en compte si això a llarg termini portarà a la prosperitat o a la devastació.

Hakey s’oposa...