Educación infantil

INTRODUCCIÓ

Decroly i la moderna educació de la infància

Ovide Decroly, un dels pedagogs que més ha contribuït al bastiment de l'educació moderna de la infància. Decroly va denunciar l'error del plantejament de la pedagogia tradicional, el millor camí d'aprenentatge va del particular al general, del simple al complex. Així va plantejar la globalització com a forma de coneixement del nen finsals volts dels set anys. La globalització i el respecte als interessos de l'alumne com a única forma veritable d'aprenentatge el van portar a l'organització d'aquest en centres d'interès.
A Catalunya la concepció globalitzadora de Decroly ha tingut una important repercussió així com el seu objectiu de fer una “escola en la vida i per a la vida”.

BIOGRAFIA

Ovide Decroly va néixer a Ronse el 23de juliol del 1871 i va morir a Ukkel (Brussel·les), el 12 de setembre del 1932. El seu pare va voler educar la família amb senzillesa i simplicitat, a la manera de Rousseau. Va estudiar medicina a Gant i es va especialitzar en malalties mentals.
Del 1896 al 1897 estudià a Berlín amb Langerhaus, Mondel, Joly i més tard, a París amb Paymond i Geoffroy. El 1901, dedicat als infants ambdiscapacitat, va fundar l'institut d'Ensenyament Especial per a Infants Irregulars i el 1907 l'Escola Decroly.
Professor de psicologia a la Universitat de Brussel·les, a les Escoles Normals, a l’ institut d'Alts Estudis, a l’ institut Buls-Tempels. Era metge inspector dels establiments per a infants delinqüents, del Servei d'Ensenyament Especial. President de la Llar dels Orfes i apòstol senzill, lliurat alservei dels altres; actitud que es por resumir amb aquesta frase:
“Així haurem aportat la nostra modesta contribució a l'obra titànica, i això no obstant ben humana, que es va produint sense parar, això és: l'adaptació de l'home a les condicions de la vida materials i socials, és a dir, morals”.

MÈTODES

Basa l’educació en els aspectes biològics, psíquics i socials de la persona. Les granscontribucions de l’obra de Decroly són:

Centres d’interès: Trenca amb la programació per matèries, per substituir-lo per nuclis temàtics.

Centre d’interès : Tema d’ensenyament per la curiositat i expectació que ha de despertar l’alumne

Principi de globalització: Explica el procediment que se segueix en les funcions intel·lectuals.

(Mètode global: una forma d’ ensenyament- aprenentatgebasada en el caràcter global de la percepció i de tota l’activitat mental)

PRINCIPIS

El principi exposat en el lema de la seva escola de l’Ermitage: “Escola per la vida i per a la vida”.

El principi de la llibertat: la recerca dels ideals educatius de l’escola, partint de l’educador, de la seva pròpia realitat vital, tenint en compte els seus interessos.

Oposició a la disciplina rígidaque sotmetia al nena a una actitud passiva que no permetia desembolicar-se amb llibertat i espontaneïtat.

Organitzar l’ambient escolar i suggerir activitats que s’adaptin a cada individualitat.

Proposa formar grups de nens en classes que siguin el més homogènies possibles i que tinguin entre 20 i 25 alumnes en cada classe.

L’escola ha de ser activa. Presa com base d’ observació de lanaturalesa per despertar l‘interès i la intuïció del nen.

PROCÉS D’APRENENTATGE

Educar i instruir amb activitats que corresponguin al procés del coneixement humà: observar, associar, idees, expressar.

Programar les matèries d’ensenyament, tenint en compte allò que es essencial i proporcionalment tenint en compte les capacitats dels nens.

Afavorir l’activitat personal per mitjàd’ocupacions practiques concretes i jocs educatius.

Utilitzar amb preferència mitjans intuïtius acompanyats d’acció i que revesteixin la forma de projecte.

Aplicar un programa d’idees associades, a partir d l’estudi de l’Infant i el seu medi.

Als voltants de 1908 a algunes escoles belgues ja s’assajaven programes d’ensenyament associatiu, de preparació a la vida social, de realització de la...