El Agua

Anna Ballester Adell

2n grup de poemes: Josep Carner

Arbres
Aquest poema pertany al llibre d’ Arbres (1993) per tant a l’etapa de l’aprofundiment del post simbolisme. Aquest llibres és el primer llibre que Carner publica a l’interior durant el franquisme i amb els requisits legals necessaris. Utilitza l’arbre com a referent que facilita un suport moral arrelat .
Aquest poema ens parla elsentiment d’admiració que té cap a la figura de l’arbre en si. L’admira pel fet de la seva esplendor, la seva serenitat, i la seva ciència i paciència que ell creu que té l’arbre.
Consta de deu estrofes, la primera mostra el seu desig de assemblar-se a un arbre, ja que mostra interès per les seves característiques,. Admira que aquest està arrelat a la terra i ,i també la seva copa toca el cel ,per tant la espiritualitat.
Per tant, els hi dona a cada arbre característiques que van més enllà, com per exemple la immensitat ,la grandesa, la espiritualitat .Els associa amb els moments del dia en que aquestes característiques es fan més notòries.
Per altra banda també admira la capacitat del arbre de créixer i tirar endavant.
La segona part del poema és més del jo poètic, on el poetamanifesta el seu sentiment de assemblar-se a aquest arbre. També fa una referencia bíblica de el Fill de l’Home per parlar dels arbres.
La mètrica és la combinació de versos alexandrins i hexasíl·labs, per tant d’art major i menor i amb rima consonant.
Fa servir un llenguatge referit a la naturalesa, per parlar dels arbres i amb molts adjectius per enriquir-los.

A un auró
Aquest poema pertany alllibre d’Arbres(1953), per tant continua el tema de la arrelació de Josep Carner als arbres.
El tema principal d’aquest poema és l’admiració a un auró que pot veure desde la finestra de casa seva.
Ens parla quan fa un any que està a Bèlgica, per tant esta vivint a l’exili. Està contemplant l’arbre i ens el descriu sobretot en les dues estacions de l’any que són la primavera i la tardor, liatribueix llum a l’arbre com a signe de fortalesa.
Però ja en la segona part del poema, és l’arbre com si mires l’autor, i el veu treballant, contemplant i només perplex. I aquest arbre li dona esperança i empeny al poeta per tirar endavant, en les èpoques més dures, on el poeta pugui trobar consol.
I l’ultima estrofa ja trobem un poeta admirat per l’arbre que el compara cm un amic, i que està persobre de moltes coses boniques com son les flors.
Aquest poema consta de 8 estrofes, de quatre versos cadascun, són versos decasíl·labs, per tant d’art major, excepte de l’ultima frase de cada vers que és hexasil·làbica. Té una rima ----
En quant a figures retòriques, utilitza l’anàfora per repetir l’estructura de el començament d’estrofa: ‘’ T’he vist...’’ , també metàfores com ‘’ arracadestendres’’’’ testa esblanqueïda’’.
Utilitza un vocabulari propi de la natura i les característiques que posseeix l’arbre de l’auró.

Si em vaga
Aquest poema pertany al llibre d’Absència ( 1957) , per tant continuen amb els temes de provinents de la situació més personal de Carner com a exiliat. Aquest poema amb pocs versos esdevé una declaració de principis.
El tema del poema és la vida del poetacom un camí dur, de dolor, sense poder expressar el que sent en una societat tancada.
S’hi apunta la fidelitat del contrast amb la solitud, i tot plegat presenta novament des de el patetisme d’una vida viscuda en el dolor del supervivent d’un món i d’un cant ja remot.
El poema consta de 4 estrofes de dos versos cadascuna, on el poeta ens declara el seu patiment, i que ha lluitat contra allò quevolia, però sense poder dir la seva.
Té una mètrica octosil·làbica , per tant versos d’art menor, amb rima consonant i femenina només on rimen els versos parells.
Hi han comparacions en el vers set i vuit: ‘’ com la paret en el seu sòtol, com una pedra en el seu clot’’.
I també metàfores com :’’contra el llot’’ ‘’ cella corroguda’’
Hi també hi podem trobar anàfora amb la repetició del...