El catarisme

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 35 (8561 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 4 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
ÍNDEX:

1. Introducció
2. Antecedents
1. Situació del Catarisme
2. Inici del Catarisme
3. Organització religiosa càtara
1. Creences
2. Jerarquia
3. Diferències entre catòlics i càtars
4. Evolució
4.1.Inquisició
4.2. Creuada
4.4. Decadència
5. Conclusió
6. Bibliografia
1. INTRODUCCIÓ

El catarisme vaquedar completament esborrar de la història al començament del segle XV, per més que encara avui algunes persones pertanyents a sectes més o menys esotèriques pretenguin d’invocar-ne d’alguna manera un cert llegat. Però l’interès pels càtars ha estat sempre present i en l’actualitat esta sent objecta de nombrosos estudis i està en un bon moment. Es pot parlar duna recuperació històrica d’aquesta “secta religiosa”.
Parlem doncs, de la historiografia dels càtars, que és clau per poder estudiar la seva essència.
Es parla d’un gran silenci després de Monsegur i fins al Renaixement. A l’entrada del protestantisme, l’erudició catòlica va evocar aquest moviment religiós per a fer-ne una arma contra els luterans. Però, els primers historiadors protestants tractaven als càtars amb menyspreu,i al final del XVI eren confosos amb els valdesos, tot i considerar-los ja uns antecessors del seu propi corrent reformador. El qui va acabar amb aquesta confusió fou Jaques B Bossuet ( 1627-1704). La historiografia protestant el va seguir perquè les seves argumentacions eren del tot encertades. Amb la Ilustració, Voltaire els identificava altre vegada amb els valdesos, però al final de segleXVIII foren ja vistos com a víctimes tràgiques de la intolerància, però també com uns fanàtics mancats d’un pensament religiós d’una certa entitat.
Serà en el segle XIX quant la historiografia renovi les bases i el catarisme sigui ja més sòlid. Charles Schmidt, pastor i teòleg d’Estrasburg, autor dels dos volums d’una “ histoire et doctrine de la secte des cathares ou albigeois”, 1849.Ell veia enel catarisme una religió diferent, no com una heretgia cristiana i buscar en els arxius de les inquisicions.
La historiografia catòlica, durant el XIX guardaria aquest episodi de la història amb gran silenci, trencat de fet per l’obra d’un bisbe i professor, Ignaz von Dollinger, amb l’obra “ Història de les sectes gnostico-.maniquees de l’Alta Edat Mitjana”.
El segle XX va veurel’aparició, en els anys 1939, 1945, 1960 i 1961, de noves fonts lligades directament als càtars i als arxius inquisitorials i, esdevení, una renovació a fons de la historiografia existent. Fins fa molt pocs anys, la font principal de les recerques històriques eren els tractats, les summes, les cròniques, les cartes i els sermons. Per això s’els considerava un cos estrany dins el cristianisme i ara tenim mésbibliografía, sobretot a la segona meitat de segle XX on hi tenim noms com Pierre Balperron, Biget, Anne Brenon, Antoine Dondaine, Duvernoy, Le Roy Ladurie, Jordi Ventura.....
De tota aquesta gran llista ens hem basat en Anne Brenon, bàsicament perquè té una tesis força actual del catarisme completa i que ha estat seguida per molts historiadors, sobretot del nostre país.
Després de donar unaullada a la historiografia cal parlar de les fonts que han servit, al llarg dels segles i amb més seguiments en l’actualitat, per conèixer com va començar i acabar la seva història.

1.Fonts originals càtares:

- Cena Secreta o Interrogatio Iohannis. És un evangeli apòcrif d'origen bogomil (final del segle XI) i ja conegut al segle XII. Durant un sopar secret al regne dels cels,sant Joan interroga Jesucrist sobre l'organització del món per part del diable, la creació de l'home, la fi dels temps, etc. Se'n conserven tres manuscrits en dues redaccions diferents, dites de Carcassona i de Vienne.

- Liber de duobus principiis ("Llibre dels dos principis"), integrat per set breus tractats i sorgit de l'escola del teòleg de Bèrgam Giovanni di Lugio, fill...
tracking img