El cercle del norantanou

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1333 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de junio de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
El cercle del noranta nou

Hi havia una vegada un rei molt trist que tenia un servent que era molt feliç. Cada matí arribava per a portar l'esmorzar i despertava al rei, cantant i taral·lejant alegres cançons de joglars Un somriure es dibuixava en la seva distesa cara i la seva actitud envers la vida era sempre serena i alegre. Un dia el rei el va fer cridar. 
- Patge, li va dir. Quin és elsecret? 
- Quin secret, Majestat?
- Quin és el secret de la teva alegria? 
- No hi ha cap secret, Altesa. 
- No em menteixis patge!. He manat a tallar caps per ofenses menors que una mentida. 
- No li menteixo, Altesa, no guardo cap secret. 
- Per què estàs sempre alegre i feliç? Eh?, Per què? 
- Majestat, no tinc raons per a estar trist. Vostra Altesa m'honra permetent-me atendre'l. Tinc lameva esposa i els meus fills vivint en la casa que la Cort ens ha assignat, estem vestits i alimentats i a més, la vostra Altesa em premia de tant en tant amb algunes monedes per a donar-nos alguns gustos, com no estar feliç? 
- Si no em dius ja mateix el secret, et faré decapitar, va dir el rei. Ningú pot ser feliç per aquestes raons que has donat. 
- Però, Majestat, no hi ha secret. Resm'agradaria més que complaure'l, però no hi ha res que jo estigui ocultant... 
- Marxa!, marxa! abans que cridi al botxí! El servent va somriure, va fer una reverència i va sortir de l'habitació.
El rei estava com boig. No va aconseguir explicar-se com el patge estava feliç vivint de prestat, usant roba usada i alimentant-se de les sobres dels cortesans. Quan es va calmar, va cridar al més savi delsseus assessors i li va explicar la seva conversa del matí. 
- Per què ell, és feliç? 
- Ah, Majestat, el que succeeix és que ell està fora del cercle. 
- Fora del cercle? 
- Així és. 
- I això és el que el fa feliç? 
- No Majestat, això és el que no el fa infeliç. 
- A veure si ho entenc..., estar en el cercle et fa infeliç? 
- Així és. 
- I com va sortir? 
- Mai va entrar 
- Quin cercleés aquest? 
- El cercle del 99 
- Veritablement, no t'entenc res! 
- L'única manera perquè ho entengués, seria mostrar-li en els fets. 
- Com? 
- Fent entrar al teu patge en el cercle. 
- Això!..., obliguem-lo a entrar!. 
- No, Altesa, ningú pot obligar a ningú a entrar en el cercle. 
- Aleshores caldrà enganyar-lo. 
- No cal, Majestat. Si li donem l'oportunitat, ell entrarà sol. 
-Sol? Però... ell no s'adonarà que això és la seva infelicitat? 
- Si s'adonarà. 
- Aleshores no entrarà!. 
- No ho podrà evitar. 
- Dius que ell s'adonarà de la infelicitat que li causarà entrar en aquest ridícul cercle, i de totes maneres entrarà en ell i no podrà sortir? 
- Tal com li dic Majestat; està disposat a perdre un excel·lent servent per a poder entendre l'estructura del cercle? 
-Si. 
- Bé, aquesta nit el passaré a buscar. Ha de tenir preparada una bossa de cuir amb 99 monedes d'or, ni una més ni una menys. 
- 99! Que més? Duc els guàrdies per si per ventura...? 
- Només la bossa de cuir. Majestat, fins la nit... 
Així va ser. Aquella nit, el savi va passar a buscar al rei. Junts es van escórrer fins els patis del palau i es van amagar, al costat de la casa del patge.Allí van esperar l'alba. Quan dintre de la casa es va encendre la primera espelma, l'home savi va agafar la bossa i li va punxar un paper que deia: "Aquest tresor és teu. És el premi per ser un bon home. Gaudeix-lo i no contis a ningú com l'has trobat". Quan el patge va sortir, el savi i el rei espiaven, per a veure el que succeïa. El servent va veure la bossa, va llegir el paper, va agitar labossa i escoltar el so metàl·lic es va estremir, va estrènyer la bossa contra el pit, va mirar cap a tots costats i va tancar la porta. El rei i el savi es van acostar a la finestra per a veure l'escena. El servent havia llençat tot el que havia sobre la taula i deixat només l'espelma. S'havia assegut i havia buidat el contingut sobre la taula. Els seus ulls no podien creure el que veien. Era una...
tracking img