El Cosmos, Carl Sagan

El cosmos, Carl Sagan.

El cosmos està constituït per tot el que és, ha sigut i serà. El tamany i l'edat del cosmos està molt lluny del que podem imaginar.

Del regne de les galàxies (formades per milers de milions d'estrelles) ens trobem a uns 8 mil milions d'anys llum de casa nostra. Anem on anem sempre trobarem els mateixos patrons de la naturalesa. En tot el cosmos s'apliquen les mateixeslleis físiques. Pero fins ara no hem començat a comprendre aquestes lleis i per aixo l'univers és ric en misteris. A vegades hi ha prop d'un conjunt de galaxies, una galàxia elíptica formda per mil milions d'estrelles que ''es mengen'' a les altres (és allò que els científics en diuen un quásar). Al regne de les galàxies necessitem els anys llums per contar distàncies. L'any llum és una mida degrans distàncies que equival a la distància de la llum recorreguda en un any (casi 10 biliones de km ).

En el conjunt d'hercules hi ha una distancia de 300000 d'anys llum entre galàxies. La llum triga 300000 anys en anar d'una galaxia a una altra. Igual que les estrelles, els planetes i les persones; les galàxies viuen, neixen i moren. Durant els seus primers 100000 anys, els nuclis podenesclatar. Els mons prop del nucli quedaran incinerats en segons.

Dins la Nebulosa Pegaso, hi ha una galàxia anul·lar que és el resultat de la col·lisió de dues. Hi ha galaxies que poden col·lisionar. En la col·lisió d'una Supernova una estrella pot brillar més que la pròpia galxia, i aleshores és quan ens apropem al que diem un Grup Local. Aquest cobreix una distància de 3 milions d'anys llum i estàconstituït per aprocimadament, 20 galàxies.

Ara ens trobem a 2 milions d'anys llum de la terra. Aquesta galàxia és la La M-31 o més coneguda com la Galàxia d'Aandromeda, formada per estrelles, gas i pols. Al passar per sobre, veiem una de les seves galàxies satèl·lit. Les nebuloses i estrelles de les galàxies es mantenen juntes per la gravitació. Hi ha centenars de galàxies i nebulosesglobulars que la rodegen. Ens apropem i veiem nebuloses que giren al voltant del nucli de la galàxia. Algunes contenen fins a 1 milió d'estrelles diferents. De la Nebulosa Pegaso al Grup Local (dominat per dues galàxies espirals), hem recorregut 200 milions d'anys llum.

Els braços de la Via Làctia giren una vegada cada 250 milions d'anys llum. És la galaxia de la espècie humana. Els sers humans tenimconsciència i coneixement. El Sistema Solar està situat al braç Carina-Cyclus. Existeixen 400000 milions de sols concentrats al nucli i escampats al voltant dels seus braços espirals. La seva llum tarda 100000 anys llums de un cantó a l'altre de la galàxia. Dins hi ha estrelles i mons i fins i tot pot haver-hi vida. Hi ha restos de la Supernova escampats per les estrelles de la Via Làctia; sónrestes d'una explosió estelar. Aquests filaments de gas són restes d'una estrella destruïda a si mateixa recentment. En el seu centre hi ha restes de l'estrella original; un framgment estelar anomenat Púlsar; un sol que gira sobre si mateix 2 vegades per segon. Aquets nuclis mantenen un cronometraje tan exacte, que la primera vegada que es van descobrir, es va creure que era vida intel·ligent.Aquests, són la demostració de que res és etern; les estrelles també moren.

Si observem la Via làctia vista de cantó, podem veure milers de milions de forns que converteixen la matèria en llum estelar. Moltes estrelles són dèbils, altres són compactes...Les més calentes moren més aviat, però les vermelles gegants no; ni tant sols tenen plantetes deshabitats. Les estrelles ''enanas amarillas''(com el sol), són de mitjana edat i molt més comuns. Poden tenir sistemes planetaris. En aquests planetes trobem: gel, roca, aire i aigua. Al costat d'aquesta hi ha un món tèbi i ennuvolat amb continents i oceans, i on es pot donar la vida; però això no és la terra. A la galàxia de la Via Làctia hi ha molta matèria on es pot haver donat la vida...

Orió és una nebulosa situada a només 1500 anys...