El fin de una época





RESSENYA IÑAKI GABILONDO










Dani Marín Lopez
“EL FIN DE UNA ÈPOCA” DE IÑAKI GABILONDO

1- Contextualització: Iñaki Gabilondo ha escrit aquest llibre en l’etapa final de la seva carrera. Aquest gran periodista amb tant de recorregut i reconeixement internacional ha volgut mostrar amb aquestes pàgines el significat de la paraula “periodisme”. Però, també deixaentreveure que aquesta professió està essent modificada en la seva essència. L’autor ens parla de la influència que l’economia, la política, la societat i les noves tecnologies en menor mesura originen sobre un ofici en crisi, que hauria de ser totalment lliure i objectiu.
Des del tancament de CNN+ per projectar vint-i-quatre hores del programa “Gran Hermano”, va comprendre que el periodisme dequalitat com per exemple; les entrevistes llargues i disteses a personalitats del món de la literatura, la música, la política i l’economia entre d’altres, els grans reportatges d’actualitat social i cultural i els programes educatius, ja no són a l’ordre del dia.
Els temps i les persones canvien, evidentment Gabilondo dóna per fet que els gustos també varien amb el pas dels anys. Però deixa enevidència que els nous camins de fer televisió no són els més adequats per un país tan ignorant i mal informat. La gent hauria de saber que és el que succeeix realment, no el que l’hi interessa als grans grups de poder com els Grups Multimèdia i els Partits Polítics. Aquets a la seva manera influeixen de manera directa o indirecta en la realitat informativa i periodística.
Amb tot això, el periodistaBasc es veu incapaç de continuar exercint la seva vocació d’explicar a les persones les coses que passen al món. A més, considera oportú deixar pas a les noves generacions d’informadors que s’adapten més i millor als canvis tecnològics que han sofert les redaccions.

2- Tesi principal: El periodista d’avui en dia està influenciat negativament per raons econòmiques, polítiques i socials,externes a la seva realitat. Aquets professionals haurien d’estar protegits de qualsevol raó que no sigui la d’explicar la realitat. El més important són les persones que ens escoltes i ens segueixen. Aquestes confien en nosaltres, els periodistes. A més a més, hem de saber distingir entre el que es susceptible de ser notícia i el que no ho és. L’audiència per la seva part ha d’aprendre a contrastar lesinformacions que li arriben.

3- RESUM DE L’OBRA: El llibre comença amb la reflexió, “quins són els successos que son susceptibles de ser noticia i quins no ho són?”. Gabilondo diu que els informatius ha adoptat un format en el que se’ns explica una part mínima de la realitat. A més, es repeteix la mateixa informació tres vegades al dia i en multitud de canals diferents, l’únic que canvia ésla manera d’enfocar els fets de cada informatiu. Però, el més greu del tema és que hi ha infinitat de noticies més rellevants de les que ens conten, i aquestes causarien un impacte diferent i segurament millor en la nostra societat. Assegura també que la feina de periodista ha d’anar més enllà del simple fet d’informar, aquest ha d’adoptar una postura d’interès a fons sobre el tema tractat, i hade conèixer els fets des de l’origen i l’arrel. Això si, mai informant de forma sensacionalista o banal.
Un altre problema del periodisme audiovisual assegura l’escriptor, és que hem copiat el format de redacció i narració del periodisme escrit. Això ens limita com a presentadors. Hem de buscar nous camins i formats més atractius i adients a l’àmbit televisiu. No hem de tenir por a no agradarals espectadors, aquets s’adaptaran fàcilment, ja que en realitat, el que interessa és la notícia en sí.
Desgraciadament l’economia s’ha apoderat de la lògica periodística, és tal la influència que si no es ven el mínim marcat pots ser acomiadat. És aquí quan el periodista perd la seva identitat, ja que en un acte de desesperació buscarà vendre de qualsevol manera. Aquest és l’error més greu,...