El menjar que llencem



























GERARD CASAS
INDEX


INTRODUCCIÓ

BANCS D’ALIMENTS

PREGUNTES

OPINIO PERSONAL

BIBLIOGRAFIA








INTRODUCCIÓ
La coneguda frase de mare "el menjar no es llença" ha arribat a la primera línia de l'agenda política i informativa de la mà dels robatoris reivindicatius als súpers i d'una crisi econòmica que omple els menjadors socials mentre els europeus llencen unterç del que compren (179 kg persona / any). Unes xifres que aclaparen i fins avergonyeixen en un país en què 1,3 milions de persones van als bancs d'aliments per poder alimentar-se i els menjadors socials veuen com es duplica el nombre de persones que ha de recórrer a ells cada dia. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), cada any es llancenliteralment a les escombraries 179 quilograms per persona a la Unió Europea (UE) -89.000.000 de tones, quan els experts adverteixen que el 60 % d'aquests aliments està en bon estat. Per posar fre a aquesta situació a la UE es plantegen aclarir l'etiquetatge dels productes (data de caducitat i consum preferent) per reduir el malbaratament a la meitat en 2025. La data de caducitat indica que, desprésd'aquest límit, el producte no tindrà probablement les condicions apropiades i es considera que no pot comercialitzar, mentre que passada la data de consum preferent l'aliment pot estar encara en estat i qualitat satisfactoris. 54 bancs d'aliments A l'altre costat de la balança estan organitzacions com la Federació Espanyola del Banc d'Aliments (FESBAL, recent Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia2012), que s'organitza a través de 54 bancs d'aliments que l'any passat van distribuir entre aquest 1,3 milions de persones dels aliments que reben de la indústria i la distribució, i els que poden adquirir amb les donacions. La UE s'està plantejant aclarir l'etiquetatge dels productosUna maquinària de 2.000 voluntaris s'encarrega de recollir els aliments de les empreses donants i preparar-los perdistribuir-los entre les 7.000 organitzacions socials a les que ajuden. Des FESBAL, Agustí Alberti explica que tenen un 40% més de sol·licituds d'organitzacions, "però no podem atendre-les totes". Distribueixen galetes, arròs, llet, pasta, frescos, aliments en perfectes condicions, minves i productes el envàs o etiqueta pot estar doblat, o amb dates pròximes de caducitat que no suporten els tempsde la distribució. Encara que la veritat és que la crisi ha reduït el volum de productes que arriben als bancs d'aliments amb la data de caducitat propera, ja que la distribució "els està posant a preus més barats en els lineals", assegura Rosa Vinagre, voluntària de Banc d'Aliments de Madrid. No obstant això, explica Alberti, hi ha acords directes amb empreses com Danone o Marcilla queproporcionen iogurts i cafè, i les anomenades "Operacions quilo", que organitzen cadenes de distribució com Carrefour (que iguala la quantitat que han donat els clients) o DIA, que ara prepara una operació de recollida d'aliments en els més de 300 botigues d'Andalusia, Catalunya i Saragossa. Els 2.000 voluntaris de Càritas En el cas de Càritas Diocesanes, només a Múrcia l'organització va atendre 115.000persones l'any passat i va repartir un milió de quilos d'aliments frescos donats per dues cooperatives de la zona. El secretari de l'organització a Cartagena, Antonio Sánchez, gestiona una xarxa amb més de 2.000 voluntaris que porten aliments a les persones en risc d'exclusió i, últimament, a famílies "normalitzades que ho estan passant molt malament". A Madrid, el responsable de "Missatgers de laPau", el pare Àngel, gestiona el que els magatzems poden portar per donar de berenar i sopar a nens que no poden fer-ho a casa. Les circumstàncies també estan redefinint la seva ajuda i, sempre que és possible, se li dóna als nens una cistella amb menjar "perquè se l'emportin als avis" i preparen accions amb xecs-restaurants perquè vagin els "pobres vergonyants o nous pobres "als que li dóna pudor...