EL MITE DE LES CAVERNES

Yo sabia que les meves cadenes eren molt fortes pero amb voluntat i decisió vaig poder treure-me-les. Em va costar molt de treball caminar, había estat desde el meu neixement encadenat.
Despres detreure´m les cadenes vaig veure una llum que sortía de darrera del mur, la vaig tocar i vaig sentir un fort dolor.
Tambe vaig adonar-me’n que totes les figures que veía eren falses,tenien formes, ieran de colors i yo només les veía negres i planes.
Darrere del foc vaig veure una altre llum, amb molt esforç vaid aconseguir arriba al lloc on la llum era mes forta, tan forta era que me costavamolt mirar fora.Despres de una estona, els meus ulls van acostomar-se, i vaig sortir.
Hi havia colors a tota reu, intentaba buscar lloc mes foscos perque la llum no me molestes, miraba el reflexa deles coses en el aigua, no podía mirar-les directament.
Vaig tornar a la cova on estaven els demes, vaig explicat tot lo que había vist, estaven vivin una realitat que no exixtia però ells no emcreien, deien que estaba boig i que em tornesi a posar les cadenes.
Yo vaig dir que no, acabava de trovar otra realitat i aquesta nova realitat trovada per mi era molt mes interesant que la que haviaviscut tota la meva vida.
EL MITE DE LES CAVERNES

Les meves cadenes eren ña po que tenia al parlar davant de molta gent. En posava nervios i la veu en tremolava, per molt que ho intentaba noaconseguia parlar sense està negitos.
Un dia ens va dir que tenien que fer una exposició davant de molta gent que no coneixien, vaig posarme molt nervios però tenia que fer-lo.
Durant varios dies vaigensayar davant de un mirall com fer-lo, tot semblava que sortitia bé.
Va arribar el dia de la exposició, estaba nervios i no savia com sortiria, durant un instant vaig pensar en no sortir, però si no hofeia sempre tendría el record de que no havia pogut superar la meva debilitat, així que vaig comença a caminar i a posar-me davant de tota aquella gent i vaig comença a parlar.
Al principi la...