El Modernisme Català

EL MODERNISME CATALÀ
El modernisme català és un estil, principalment arquitectònic, que es desenvolupa a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885i 1920. Al Modernisme arquitectònic català li seguirà el noucentisme i el racionalisme arquitectònic dels anys 20 i 30 del segle XX. Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tota Europa(el Modernisme), a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. Tractava de recuperar la cultura catalana unida a unaferma voluntat de modernitzar el país.[1] A més la tècnica, les possibilitats constructives dels nous materials i la decoració hauran d'anar lligades a un estil modern i internacional. Allò que seràimportant serà assolir un caràcter unitari entre tècnica/forma/ornamentació. L'arquitectura Modernista a Catalunya no es va manifestar només en edificis residencials, sinó que es va expressar àmpliamenttambé en edificis institucionals, religiosos, sanitaris i assistencials, educatius, industrials i fins i tot edificis d'oficines.
El Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que elpaís estava obert a les corrents procedents d'Europa, per tal d’afermar les seves diferencies amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític, en un període liderat per la "Renaixença" desprésd’un llarg període de decadència originat per la seva derrota del 1714 i la conseqüent pèrdua dels seus drets i institucions nacionals. 
Les idees de Ruskin i Viollet-le-Duc i l'estètica de WilliamMorris, Walter Crane, Mackmurdo, Mackintosh, etc. van ser acceptades com a base de la renovació artística. 
Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen prendre el lideratd’aquest moviment.  
Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per a definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca d’una arquitectura...