El mut de la campana. josep lozano

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1396 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 4 de septiembre de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Argument

La hitòria compta la vida de Bernat Crestalbo, Fill de Serafí Crestalbo i Martina Baixauli.

Bernat des de ben menut havía tingut el do de tindre una gran capacitat per memoritzar. Sa mare dona molt religiosa volia que el su fill tingués una bona vida, per aixó volia que puguera fer vida religiosa asegurant-se així una bon futur. Va intentar-ho moltes voltes fins que ho vaaconseguir. Utilitzat com a reclam el do de la memoria de Bernat i amb l’ajuda de Na Isabet Vich, aconseguí que l’aceptarem en un convent religiós.
Na Isabet Vich era una dona important per a la qual havia trballat Martina com a serventa seua.
Un temps després Na Isabet Vich es trobaba molt malamente apunt de morir, i li regalà a Martina un anell preciós.

Durant l’epoca d’aprenentatge Bernat viviaam el seu avi, prop d’un llac.
Un matí que feia molt calor Bernat anà a refrescarse al llac, i va vore a una xiqueta nua refrescantse.
Éll s’amagà i es quedà espiant-la.
Al tornar a casa del seu avi, aquest li diu a Bernat que pensa que no arribarà a ser un bon frare, perquè Bernat és com éll, els agraden molt les dones, i pensa que Bernat no aguantarà la castedat.

Poc a poc Bernat vaascendint predicant pels convents fins aconseguir una gran fama.
Un día un amic del convent parla amb Bernat per demanar-li que anara amb éll a una representación de tratre.
Al teatre Bernant anà al servici, i al tornar a vore l’espectacle es perd i entra per error en el vestidor de les actrius.
Es troba a tres actrius canviantse, una l’agradà especialment, però aquesta li diu que se’n anara, queera una dona casada i éll un frare.
Bernat sen va anar.

Però al día següent, dilluns de Carnestoltes, Bernat anava caminant pel carrer i en una finestra hi estaven 3 dones enmascarades, al passar per baix una li tirà un ou perfumat.
Aquesta dona era l’actriu que havia conegut al teatre al día anterior.
Més tard va trobarse am el Mut de la campana que anà cap a éll amb un esguar desafiador.Un dissabte, vespra del Diumenge deL Ram l’actriu anà a confesarse on estava el frare Bernat. Aquesta es presentà. El seu nom era Costança.
Al frare Bernat aquesta dona li agradava molt i es ficava molt calent, per això no volia ser el seu confesor.
Però Costança el seguia, estava de públic quant Bernat predicava en algun lloc fins i tot a algun dinar.

El frare Bernant conexia almarit de Costança, aquest era Don Sandalio Toral i Souza.
Un día, al eixir d’un acte, el frare Bernat es trobà amb Costança i Toral, i aquest li presentà a la seua dona, que va fer com sin no coneguera al frare de res.
Toral el convidà a dinar i van anar quedant alguns dies més i van fer bona relació.

A temps tingué que deixar de relacionar-se amb ells, perque no estava ven vist pels demésreligiosos i si volia continuar sent el frare Bernat el predicador amb la seua bona fama tenia que allunyar-se d’ells.


Pero el frare Bernat seguia enamorat de Constança i una nit, quant el marit estava fora per uns díes, van quedar.
Bernat usà l’escusa de que la seua germana estava mal després del part, a punt de morir, i li donaren permis per eixir del convent.
Així aconseguí quedar ambConstança i s’acostaren junts.

El següents díes Bernat estava malament, ja que havia pecat com el seu avi deia, no havia pogut resistir la castedat.
Intentà no tornar a pensar en Constança, pero aquesta insistia.

En una comida familiar la seua mare li havia regalat a Bernat l’anell de Na Isabet Vich i aquest sel guardà.
Bernat continuà quedant amb Constança i ell molt enamorat va regalar-lil’anell que sa mare l’havia donat.

La gent començà a sospitar del seu romanç i el poble comenta a rumorejar sobre aquests, però no tenien proves, soles eren rumors.
Però la mare de Bernat el va preguntar si de veritat estaven junts, aquest per no fer-li mal la va mentir, dient-li que no, pero a ella li havia dit la seua nora que havia vist a Constança amb l’anell que abanç era d’ella, i ho va...
tracking img