El niño salvaje
Páginas: 6 (1325 palabras)
Publicado: 5 de mayo de 2011
En primer lloc començarem dient que la didàctica de l’educació es tracta d’una disciplina científica-pedagògica que té com objecte l’estudi dels procés i elements existents en l’ensenyança i aprenentatge, així com serveix de marc per a comprendre i interpretar, donar resposta a problemes pràctics, que afecten els processos d’ensenyança.
La didàctica té com objectiu millorar i regular elsprocessos educatius i d’aprenentatge
Els components que treballen al voltant de la didàctica són:
- Els professors o mestres.
- Els alumnes
- El context social de l’aprenentatge
- El currículum
Els mestres han d’assumir i actuar com a professionals, des d’un postura es contraposa a la concepció del mestre com a de tècnic o executor, de decisions pensades i elaborades per altres, exercirem unaautonomia responsable i compromesa amb la tasca d’educar.
Les activitats d'ensenyament que realitzen els professors estan inevitablement unides als processos d'aprenentatge que, seguint les seves indicacions, realitzen els estudiants. L'objectiu de docents consisteix en l'assoliment de determinats objectius educatius i la clau de l'èxit és que els estudiants puguin i vulguin realitzar lesoperacions cognitives convenients per a això.
El principal objectiu del professorat és que els estudiants progressin positivament en el desenvolupament integral de la seva persona i, en funció de les seves capacitats i altres circumstàncies individuals, aconsegueixin els aprenentatges previstos en la programació del curs (Projecte Curricular de Centre, PPC).
Per això han de programar la sevaactuació docent, coordinar la seva actuació amb els altres membres del centre docent, buscar recursos educatius, realitzar les activitats d'ensenyament pròpiament dites amb els estudiants, avaluar els aprenentatges dels estudiants i la seva pròpia actuació, contactar periòdicament amb les famílies , Gestionar els tràmits administratius ...
Actualment es considera que el paper del professorat enl'acte didàctic és bàsicament proveir de recursos i entorns diferents d'aprenentatge als estudiants, motivar perquè s'esforcin (donar sentit als objectius d'aprenentatge, destacar la seva utilitat ...), orientar (en el procés d'aprenentatge, en el desenvolupament d'habilitats expressives ...) i assessorar de manera personalitzada (en la planificació de tasques, treball en equip ...); però, al llarg deltemps ha hagut diverses concepcions sobre com s'ha de realitzar l'ensenyament, i conseqüentment sobre els rols dels professors i sobre les principals funcions dels recursos educatius, agents mediadors rellevants en els aprenentatges dels estudiants.
La relació que els mestres tenen de la didàctica gira al voltant de les idees de “com hi ha que fer, com ensenyar, el seu mètode, recursos,material didàctic, tècniques, estratègies, planificació, objectius i continguts...”
El professors han de ser capaços de prendre decisions i aprendre a justificar-la de manera coherent i consistent. Cada cosa que es fa té un perquè i un motiu de fer-ho.
Per a comprendre millor l’origen del perquè, resulta útil indagar en la història de la didàctica, la qual va sorgir en el segle XVII de la mà deAmos Comenio, que deia que la didàctica era un conjunt de normes i prescripcions per a guiar l’ensenyança. Comenio va basar el seu ensenyament en un aprenentatge per a tots posant en el centre de la didàctica el mètode segur i eficaç, capaç d’assegurar l’aprenentatge per part del alumnes. Va sorgir el canvi d’una ensenyança individualitzada a l’ensenyança massiva (apareix la idea d’una classe) unmig que confiava en l’ensenyament sistemàtic per part del mestre com una manera efectiva de combatre la ignorància, enfortir la consciència, contribuir al desenvolupament intel•lectual i espiritual del individus i influir benèficament en el desenvolupament de la comunicació i de la societat en el seu conjunt.
Es important també destacar que en els seus orígens la didàctica va tindre un gran pes...
La didàctica té com objectiu millorar i regular elsprocessos educatius i d’aprenentatge
Els components que treballen al voltant de la didàctica són:
- Els professors o mestres.
- Els alumnes
- El context social de l’aprenentatge
- El currículum
Els mestres han d’assumir i actuar com a professionals, des d’un postura es contraposa a la concepció del mestre com a de tècnic o executor, de decisions pensades i elaborades per altres, exercirem unaautonomia responsable i compromesa amb la tasca d’educar.
Les activitats d'ensenyament que realitzen els professors estan inevitablement unides als processos d'aprenentatge que, seguint les seves indicacions, realitzen els estudiants. L'objectiu de docents consisteix en l'assoliment de determinats objectius educatius i la clau de l'èxit és que els estudiants puguin i vulguin realitzar lesoperacions cognitives convenients per a això.
El principal objectiu del professorat és que els estudiants progressin positivament en el desenvolupament integral de la seva persona i, en funció de les seves capacitats i altres circumstàncies individuals, aconsegueixin els aprenentatges previstos en la programació del curs (Projecte Curricular de Centre, PPC).
Per això han de programar la sevaactuació docent, coordinar la seva actuació amb els altres membres del centre docent, buscar recursos educatius, realitzar les activitats d'ensenyament pròpiament dites amb els estudiants, avaluar els aprenentatges dels estudiants i la seva pròpia actuació, contactar periòdicament amb les famílies , Gestionar els tràmits administratius ...
Actualment es considera que el paper del professorat enl'acte didàctic és bàsicament proveir de recursos i entorns diferents d'aprenentatge als estudiants, motivar perquè s'esforcin (donar sentit als objectius d'aprenentatge, destacar la seva utilitat ...), orientar (en el procés d'aprenentatge, en el desenvolupament d'habilitats expressives ...) i assessorar de manera personalitzada (en la planificació de tasques, treball en equip ...); però, al llarg deltemps ha hagut diverses concepcions sobre com s'ha de realitzar l'ensenyament, i conseqüentment sobre els rols dels professors i sobre les principals funcions dels recursos educatius, agents mediadors rellevants en els aprenentatges dels estudiants.
La relació que els mestres tenen de la didàctica gira al voltant de les idees de “com hi ha que fer, com ensenyar, el seu mètode, recursos,material didàctic, tècniques, estratègies, planificació, objectius i continguts...”
El professors han de ser capaços de prendre decisions i aprendre a justificar-la de manera coherent i consistent. Cada cosa que es fa té un perquè i un motiu de fer-ho.
Per a comprendre millor l’origen del perquè, resulta útil indagar en la història de la didàctica, la qual va sorgir en el segle XVII de la mà deAmos Comenio, que deia que la didàctica era un conjunt de normes i prescripcions per a guiar l’ensenyança. Comenio va basar el seu ensenyament en un aprenentatge per a tots posant en el centre de la didàctica el mètode segur i eficaç, capaç d’assegurar l’aprenentatge per part del alumnes. Va sorgir el canvi d’una ensenyança individualitzada a l’ensenyança massiva (apareix la idea d’una classe) unmig que confiava en l’ensenyament sistemàtic per part del mestre com una manera efectiva de combatre la ignorància, enfortir la consciència, contribuir al desenvolupament intel•lectual i espiritual del individus i influir benèficament en el desenvolupament de la comunicació i de la societat en el seu conjunt.
Es important també destacar que en els seus orígens la didàctica va tindre un gran pes...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.