El patró or

L'economia del segle XIX requeria un sistema internacional de pagaments. S'havia d'aconseguir una estabilitat en els canvis i l'estabilitat en els preus per afavorir el creixement comercial i laglobalització econòmica. Per això va aparèixer el patró or. Era un sistema ideat pels britànics per enriquir a banquers, inversors o comerciants a costa de granjers i miners, que varen estar en contrad'aquest sistema.
El seu funcionament requeria que el pais que s'integri estableixi un preu oficial de l'or en la seva moneda i que es comprometi a comprar i vendre a aquell preu tot el metall que seli ofereixi o demandi, permitint a la vegada la seva lliure importació i exportació.
Els tipus de canvi queden determinats per la relació entre els preus oficials de l'or en cada divisa.
Al segleXIX gairebé tots els països tenien fixada l'equivalència (paritat) de les seves monedes (majoritàriament patró bimetàl.lic). A partir de 1870 les principals potències comercials abandonen el patróplata i s'adhereixen al patró or. S'abandona la plata degut a una pèrdua de valor, en base a la troballa de noves mines i al procediment d'electròlisi de refinatge de la plata.
L'or es va convertir enun bé generalment acceptat com a mitjà d'intercanvi degut a les seves propietats: infalsificable, emmagatzematge i conservació, divisibilitat, homogeneïtzació, valor real, etc.
El tipus de canvi demercat podia variar en el mercat de divises però el patró or establia una paritat d'encunyació entre monedes. El tipus de canvi de mercat s'ajustava a la paritat d'encunyació mitjançant l'arbitratge iels punts d'or. Si la cotització d'una moneda baixa molt, els deutors poden preferir pagar enviant or, per tant la cotització de les monedes oscil.la dins la banda d'arbitratge (0,4% a banda i bandade la paritat), limitada pels punts d'or. Aquests són les centèssimes de cotització per damunt o per sota de la paritat a partir de les quals convé més exportar o importar or que acceptar el...