El Perfum

EL PERFUM Història d’un assassí














Paula Cano Calvo 4tA
31/05/2012
1) Opinió personal sobre la lectura de l’obra.
El Perfum m’ha semblat un gran llibre escrit per un gran escriptor, Patrick Süskind. Va ser el primer llibre que va fer aquest autor i va ser publicat fa molt de temps, al 1985, fet que ha fet que el vocabulari i la manera en que esta redactat el llibreno m’hagi agradat gaire ni m’hagi cridat l’atenció. En moltes ocasions m’he distret mentre el llegia o no he entès ben bé el que estava llegint. Per entendre-ho tot havia d’anar molt a poc a poc i estar molt concentrada, i he de dir que es un dels pocs llibres que més m’ha costat de llegir.
Per una altre banda, referint-me a la història del llibre, m’ha agradat molt. El tema és una mica exagerati estrany. Tracta sobre un tema no molt parlat, al qual mai hi pensem ni li donem molta importància, que és el tema de les olors. El protagonista, Jean-Baptiste Grenouille, està obsessionat amb les olors i amb trobar el perfum perfecte. Penso que això és degut a que ell no olora a res, però sobretot a que ell no és conegut, estimat o admirat per ningú. Ell només és un simple noi que es passa lavida servint als altres sense poder cridar l’atenció. Com que està capacitat per fer el que es proposa, ja que te un nas molt fi i pot sentir molt bé totes les olors, tira endavant el seu pla. Realment ell no vol fer mal a ningú, i molt menys a aquestes innocents dones, però esta tan obsessionat amb trobar el perfum perfecte que se li envà de les mans. Penso que això es el més important de percebreen aquest llibre, la bondat interior del protagonista, que és dominada per l’obsessió constant que té a dintre. És el que ha fet que m’hagi sorprès i agradat a la vegada. Al final del llibre, quan estan a punt de matar-lo, treu el perfum i tothom es queda admirat amb ell. Llavors la gent comença a estimar-se. En aquesta part del llibre he pogut percebre la tristesa que l’envaïa al adonar-se deque ell no havia estimat ni sigut estimat i m’ha agradat poder pensar que ja era massa tard per ell i poder compadir-me d’ell, tot i que per mi, encara que hi hagués aquesta bondat interior en ell, havia de morir i pagar per tots els seus crims. La història està molt ben pensada. S’ha de tenir molta imaginació per imaginar-se tal obsessió en una persona i crec que l’autor ho ha descrit molt bé.L’admiro.
També m’ha agradat com ha descrit els moments en que el protagonista sent l’olor d’alguna de les noies, tot i que en algunes ocasions hi havia frases que no entenia. Ho descriu com si estigués passant realment, com si tu ho sentissis.
Al final de la història hi ha com una mica de màgia. Això de que tothom s’estimi quan senten el perfum i es quedin com atontats no m’ho acabo de creure. És elque menys m’ha agradat de la història, perquè es bastant realista fins que arribem a aquest punt i al punt final en el que se’l mengen. Això no es gaire possible i aquests fets finals són els que menys m’han agradat. Sé que el que vol transmetre l’autor en aquests moments és com el protagonista s’adona de que no és estimat i com finalment, es tira tot el perfum a sobre perquè la gent l’admiri,però les coses no surten com ell es pensa i se l’acaben menjant. Realment un grup de persones es poden menjar a una altre així com així? A mi això no m’entra al cap, però és com l’autor ha volgut enfocar el final.
He trobat també molts moments bastant forts en el sentit en que és cruel la manera en que mata a les dones i com les deixa tirades a qualsevol lloc. Si aquest noi tingués una mica de senyles hagués adormit o alguna cosa així per fer el perfum i després les hagués deixat on les ha trobat i ja està. Trobo que és cruel la manera en que actua. Referint-me a la manera d’actuar del poble, no ho fan del tot malament, però haurien d’haver anar més amb comte amb les dones: tancar-les a totes perquè no sortissin o cridar a més policies per trobar-lo. El que no he entès gaire és el fet...