El Problema De La Verdad

H.G. Frankfurt a “sobre la verdad” ens presenta el problema de la manipulació de la veritat. L’autor qualifica la veritat com a una de les principals característiques de la xerrameca i intenta explicar que la indiferència a la veritat es dolenta. Segons Frankfurt, la veritat té una gran utilitat per aconseguir una societat funcional i intel·ligent. Així la honestedat i la precisió és vital al’hora d’explicar els fets. Es tracta d’un assaig que ens alerta del perill de la devoció de la nostra cultura per aquesta pràctica que anomena bullshit i que utilitzen sovint els dirigents polítics, els mitjans de comunicació i, fins i tot, els pensadors per tal de manipular les opinions i les actituds de la audiència “...la proliferación
contemporánea de charlatanería tiene sus raices más profundasen las diversas formas de escepticismo que niegan que podamos tener acceso a una realidad objetiva y que rechazan, por tanto, la posibilidad de saber como son realmente las cosas...”

Per a Frankfurt l’excés de xerrameca és un dels símptomes més evidents de la pèrdua de contextos, de referents i de valors que caracteritza la nostra època. La loquacitat excessiva, ve a dir aquest assagista, no téres a veure amb la veritat o amb la mentida, sinó que es troba íntimament lligada amb la total carència de criteris per a construir i dibuixar la realitat a través del llenguatge. Els bullshitters, que l’autor anomena insolents antagonistes del sentit comú, neguen que la veritat respongui a algun tipus de realitat objectiva. Al contrari, alguns utilitzen el propi punt de vista individual odeterminat per complexes i indefugibles pressions socials, sense observar una clara diferència entre allò que es veritable i allò que és falç. En definitiva, fan una tergiversació enganyosa propera a la mentida. Frankfurt diu que els xerraires produeixen un discurs fal·laç i artificial que desfigura els fets alhora que utilitza la improvisació verbal com a mecanisme per l’engany i això es pitjor que dirmentides. Segons ell, el que menteix, si més no, coneix la veritat amb precisió. El xerraire no té en compte aquesta veritat. Ni tan sols la coneix ni l’importa. Aquest avança insensible amb el propòsit d’aconseguir els seus objectius barrejant veritats amb mentides. D’aquesta manera queda palès que la xerrameca no té perquè ser falsa ja que es diferencia de les mentides en la seva intenciótergiversadora “...Tanto al mentir como al decir la verdad, la gente se rige por sus
creencias acerca de cómo son las cosas. Dichas creencias los guían cuando tratan de describir al mundo, ya sea correctamente, ya sea engañosamente”....

Una societat que, de forma imprudent i obstinada es mostra negligent a una informació fiable sobre els fets està abocada a la decadència, diu l’autor, doncs lahistòria de la humanitat ha posat de relleu que els graus més desenvolupats de civilitzacions depenen del respecte conscient per la importància de la honestedat i de la claredat a l’hora d’explicar els fets i precisió a l’hora de determinar quins son aquests fets. Per tant per crear i mantenir una cultura desenvolupada necessitem saber un gran nombre de veritats i fer ús productiu d’elles. D’altrabanda, altre filòsof contemporani, Gianni Vattino en el seu assaig “adios a la verdad” s’inspirarà en filòsofs com Nietzsche y Heidegger, Gianni Vattino per establir les bases de la seva ontologia de la actualitat i desenvoluparà una radicalització nihilista de la hermenèutica que considera la filosofia del nostre temps.

Gianni Vattimo ens presenta una societat occidental cada cop més pluralista.La postmodernitat obre el camí a la tolerància i la diversitat. L’autor defineix aquesta època com la del pensament dèbil. Ens presenta un home postmodern, amb una identitat fragmentada que argumenta més amb el cor que amb la raó i pretén gaudir de la vida. Sota la seva ideologia nihilista, també destacarà l’indiferentisme religiós. En aquest sentit proposa una relativització de la religió per...