El raval de barcelona

A. INTRODUCCIÓ

El treball de reflexió del Raval ha intentat fer una anàlisi històrica de la urbanització d’un espai molt determinat de la ciutat. Evidentment, hi ha un munt de factors que han afectat a la configuració d’un barri que sempre ha tingut una identitat pròpia, però potser el que es veu a primer cop d’ull és que sempre ha estat una zona pels treballadors: a l’Edat Mitja pagesos,als segles XIX i XX obrers, al XXI...

Tanmateix, no es pot desvincular la seva trajectòria de la trajectòria de la resta de la ciutat, ni tant sols de les vivències a la resta d’Europa. Però tot i el factor comú d’un marc històric, les accions i reaccions a nivell urbanístic són força dispars a vegades. He desglossat el ritme d’aquestes actuacions en 4 punts: naixement del barri i Edat Mitja,industrialització, segle XX, i actualitat (o segle XXI). Els meus punts de vista, les meves opinions estan perfilades en la selecció i ordenació dels textos. Em sembla força important el recull de dates, extretes dels llibres de la bibliografia. I només a les conclusions parlo en primera persona de nou.

B. CONTINGUT DEL TREBALL

a) Quines són les condicions que, ja des dels mateixosorígens del barri, en defineixen unes certes condicions de marginalitat? .

Tradicionalment, al ser una zona rica en aigua, l’agricultura havia estat l’activitat bàsica. Cada hort tenia un pou, i la parcel·lació era petita, donat que la terra i el tipus de conreu permetien un treball intensiu amb rendiments molt alts. Al’època visigòtica hi havia un temple paleocristià, i una de les primeres comunitats cristianes de Barcelona, però amb els atacs musulmans (procedents del sud), la població es va refugiar a la ciutat emmurallada, deixant aquesta zona, al voltant de les aigües de l’estany del Cagalell, considerada després insalubre. El Cagalell desaparegué en un procés gradual d’assecament, subsistint fins ben avançadal’edat mitjana. L’edifici de l’església de Sant Pau del camp s’amplia al segle X com a part del monestir benedictí fundat al 911. El nom ja ens indica que estava envoltat d’horts i camps de cultiu, i encara perviu, com el més antic del barri. .
A l’Edat Mitja el barri va créixer a la riba sud de la riera de Sant Miquel, La Rambla. El mot rambla iraval tenen origen àrab, i les trobem en moltes altres ciutats de la conca mediterrània. .

Llavors ja s’hi instal·len els artesans que no tenien autorització per estar a la Ciutat Vella: carnissers, terrissaires, forns rajolers, hospitals... Al carrer Tallers hi havia un fort nucli de carnissers, al carrer del Carme iHospital ferrers i oficis lligats amb l’activitat econòmica que generava l’Hospital de la Santa Creu. Al carrer Sant Pau hi havia oficis relacionats amb l’activitat agrícola. El procés de creixement iniciat al segle XIII entrarà en un estancament, i només la progressiva instal·lació dels convents suposarà un canvi en la distribució parcel·lària de la propietat.
A poc a poc s’hi van anarinstal·lant els hospitals, allunyats de la ciutat per evitar epidèmies, la leproseria (construïda entre el 1141 i 1171), cases de convalescència, caritat, convents, capelles, esglésies,... S’hi ubiquen llavors també els ordres religiosos, que naixien aquells segles: carmelites descalços, agustins descalços, servites, agustins, paüls, mercedaris, carmelites calçats, dominics, trinitaris calçats, trinitarisdescalços... .
Al segle XIV-XV el rei Pere III el Cerimoniós comença la construcció d’unes noves muralles, que finalment incluiran aquesta nova zona, bàsicament per poder assegurar el subministrament d’aliments a la població en cas d’haver guerres i setges, i amb 3 portals d’accés a la ciutat: Tallers, sant...