El temps de les cireres
El fil narratiu de la novel·lasovint retorna al passat i fa presents els record de la família Miralpeix, des de la generació de l’avi Joan, despòtic i fred, fins al temps del besnét Màrius, nom que l’autora tria en homenatge alpoeta Màrius Torres.
La novel·la s’estructura en cinc parts i és escrita en tercera persona omniscient. L’acció transcorre en una setmana, la del retorn de la Natàlia —eix vertebrador de lanovel·la. Gràcies a les relacions que té la protagonista amb tota la família Claret-Miralpeix, va retratant uns personatges variats i tristos que s’arrosseguen per la Barcelona dels anys setanta, sense esma,en un món que ha perdut els valors humans a conseqüència de la guerra i els tràngols de la postguerra. La Natàlia es mou per aquest espai tancat i resclosit amb una por irracional que la va consumint,fins que, cap al final de la novel·la, pot retrobar-se amb el pare i prendre consciència de la seva responsabilitat com a filla i parlar amb lucidesa i serenitat com a dona madura.
La primera partde la novel·la ens explica els costums de la família. Així, a «Gorgs» ens endinsem al pis de l’Eixample de la tia Patrícia. La protagonista té la seva primera gran decepció en veure com viu aquestpersonatge i com han canviat la casa i el jardí: «La Natàlia mirava cap a la galeria, plena de la llum grisa d’aquell migdia boirós i humit i buscà el llimoner i les buguenvíl·lees. "I el llimoner", féuunes passes cap endavant i s’aturà davant de les vidrieres. I el llimoner? Repetí, què ha passat tieta, això no ho veig igual!». La tia Patrícia es va vendre el jardí perquè tenia prou feina tenia...
Regístrate para leer el documento completo.