ELEGIES DEL DUINO

Rainer Maria Rilke, vida i obra
Per començar faré una breu exposició de la vida i l’obra de Rainer Maria Rilke, autor de les “Elegies del Duino”; així establirem el context de l’obra i en coneixerem l´artífex.
Rainer Maria Rilke és considerat un dels grans poetes de la literatura universal. Se l’ha anomenat “l’últim romàntic” o el “poeta d’Europa”, noms que es va guanyar per la seva temàtica iel contingut de les seves obres, i pels seus nombrosos viatges, així com el seu caràcter desarrelat. Va néixer el 4 de desembre de 1875 a Praga, Bohèmia, la República Txeca; i va morir el 29 de desembre de 1926 a Val-Mont, Suïssa. Va escriure principalment en alemany, tot i que durant els seus incomptables viatges va aprendre i escriure el rus i l’italià, també va traduir i llegir en danès, vaaprendre a llegir el castellà –va llegir especialment “La noche oscura del alma” de San Juan de la Cruz i Unamuno- i el francès era pràcticament la seva segona llengua.

Rainer Maria Rilke pintat per Paula Modersohn-Becker. (font: Google images)

René Karl Wilhelm Johann Josef Maria Rilke va passar quasi tota la vida viatjant; era fill de Josef Rilke, un militar frustrat, i Sophie Enz, una senyoraprocedent d’una família industrial de Praga, que els abandonaria per traslladar-se a Viena, on miraria d’acomplir les seves pretensions nobiliàries. Obligat pel seu pare, va ingressar a l’Acadèmia Militar de Sankt Pölten, que va abandonar el 1891 per problemes de salut. Després d’una etapa de lliçons privades el 1895 va superar l’examen d’ingrés a la Universitat, on va estudiar literatura, històriade l’art i filosofia; primer a Praga i després a Munich. Un cop en aquesta ciutat Rilke es va canviar el nom de René per Rainer.
Tot just havent publicat els tres primers llibres de poemes, molt influenciats per Heinrich Heine, va conèixer a Lou Andreas-Salomé, antiga coneguda de Friedrich Nietzsche, casada i amb catorze anys més que ell, amb qui va tenir una relació amorosa apassionada fins el1899, tot i que després van continuar mantenint correspondència.
Durant els anys següents Rilke va començar una llarga sèrie de viatges interrompuda per algunes estades fixes: va anar a Itàlia, a Rússia (1899), on va conèixer a Leo Tolstoi i on tornaria poc després acompanyat d´Andreas-Salomé. Per aquella època va escriure “El llibre de les hores”, publicat el 1905. Rússia és per Rilke “la terragran”, un lloc de paisatges impossibles i dimensions increïbles on les coses són fetes a la mesura de Déu. Allà Rilke pren consciència del Tot, la considera com “el fonament de la meva experiència i receptivitat”. És el primer dels tres grans paratges que l’influencien: és important destacar la influència dels paisatges en Maria Rilke, el món exterior era per ell com una projecció del móninterior, el medi on relaxar-se i adquirir consciència de la pròpia realitat.
La tardor de 1900 Rilke va fixar la seva residència a la colònia d’artistes Worpswede, on va conèixer la seva futura muller, Clara Westhoff; junts van tenir una filla, Ruth, nascuda el 1901. Rilke però, no es va poder acostumar a la vida sedentària i de classe mitjana i va marxar a París, tot i que sempre va mantenir contacteamb Clara Westhoff.
A París, que tot i les dificultats inicials acabaria convertint-se en la seva residència principal, Rilke va conèixer els intel·lectuals i artistes de l’època, i va rebre les influències de Auguste Rodin i Paul Cézanne, escultor i pintor respectivament. Per Rilke, París és la ciutat de l’home desarrelat que ell era, l’”apàtrida”, necessària com a factor estimulant cap a lanaturalesa còsmica. Tal com ell mateix escriu, París és “la ciutat per exercitar la meva voluntat creadora”. La capital de França és el segon lloc que més va influenciar a Rilke.
Durant aquells anys va viatjar per Itàlia, Dinamarca, Suècia, Holanda, Bèlgica i França, junt amb algunes ciutats alemanyes, vivint en cases d’amics, coneguts i mecenes, ja que encara era possible que un artista de la...