Elementos Químicos

Tot i que la química és una disciplina de l'àmbit científic, utilitza més lletres que números en el seu llenguatge. A través de la combinació dels símbols dels elements, els químics han elaborat un llenguatge universal. Si li parlem de "metà" a un químic de Berkeley o d'Osaka potser no ens entendrà però si li escrivim CH4 immediatament sabrà a que ens referim. D'aquí deriva la importància dereconèixer els símbols dels elements, tant si volem descriure un procés químic com si volem relaxar-nos tot resolent uns mots encreuats.
Però, quina relació hi ha entre els elements químics i el seu nom i símbol? Els motius que el descobridor d'un nou element podia tenir per batejar-lo amb un nom concret, podien ser molt diversos. Vegem-ne uns quants exemples.
Hi ha nou elements que no tenen capdescobridor, ja que la seva existència es coneix des d'èpoques molt remotes. Els primers metalls que va treballar l'home són l'or (Au), la plata (Ag) i el ferro (Fe). D'aquí ve el nom de l'època pre-històrica coneguda com l'Edat del Ferro. Més tard, es descobriren l'estany (Sn) i el coure (Cu) que junts formen l'aliatge conegut com a bronze i que va donar entrada a l'Edat del Bronze. Els noms queutilitzaven els romans per a referir-se a aquests metalls són els que han arribat fins avui en dia. Així, la paraula or prové del llatí aurum que vol dir que brilla intensament i coure (Cu) prové de cuprum que és el nom amb el que els romans es referien a l'illa de Xipre d'on n'obtenien grans quantitats.
Durant l'Edat Antiga van descobrir-se dos metalls més, el plom (Pb) i el mercuri (Hg). Elnom d'aquest últim prové del deu romà del comerç i del planeta més pròxim al sol. El símbol prové de la paraula llatina Hydrargyrus que vol dir plata líquida ja que aquest és l'aspecte que té quan es troba a temperatura ambient.
Data també de l'Edat Antiga el coneixement del sofre (del llatí sulphur) i del carboni. Aquest últim l'utilitzaven en forma de carbó i de grafit (del grec grapho oescriure). Tot i que els diamants ja es coneixien en aquella època segur que no sospitaven que estaven formats pel mateix element.
Durant l'Edat Mitjana es descobreixen dos nous elements: l'arsènic (As) i l'antimoni (Sb). Va ser Sant Albert Magne, patró dels químics, qui pels volts de 1250 va aconseguir aïllar l'arsènic. El nom prové del grec arsenikón que vol dir masculí. L'arsènic és tristamentconegut ja que ha estat molt utilitzat al llarg de la història, per exemple pels Borgia, com a verí.
La resta dels elements químics es van anar descobrint a partir del segle XVIII i pels volts del 1970 ja en teníem 105 de classificats. Alguns dels elements que s'anaven descobrint provenien d'una altra substància (generalment un mineral o una sal). Per anomenar aquests elements s'afegia el sufix-ium en llatí, -i en català, al nom de la substància de la que provenien. Així doncs, el nom de potassi (K) prové de potassa, el de sodi (Na) de sosa, silici (Si) de sílice, alumini (Al) de alúmina, etc. Aquest últim no es va poder aïllar fins el 1827 i en aquell moment el procés per obtenir-lo era tant car que el metall tenia més valor que l'or. Tant ha avançat la tecnologia, que actualmentl'utilitzem per embolicar entrepans.
Altres investigadors van decidir anomenar el recent descobert element amb un nom relacionat amb alguna de les seves propietats. El fòsfor (P) va ser descobert el 1669 i el seu nom prové del llatí phosphorus que vol dir portador de llum, ja que es va observar que en contacte amb l'aire s'oxidava ràpidament desprenent energia lluminosa. Per aquest motiu s'utilitzaper a fabricar els llumins (en castellà, fósforos). El nom del clor (descobert el 1774 per Carl W. Scheele) prové del grec chloros que significa color groc verdós. D'aquesta paraula també ve el mot clorofil•la (pigment verd de les plantes). El iode (I) va ser descobert el 1811 i el seu nom prové del mot grec iodes que vol dir violeta. Rubidi (Rb) prové del llatí rubidus (vermell intens) i cesi...