Ellis & Young

Pràctica 1: Model neuropsicològic d’Ellis i Young
Pregunta 1
En quant al Model d’Ellis i Young (1988):
1.1 En què es diferencien la dislèxia fonològica i la dislèxia de superfície?
La dislèxia fonològica es tracta d’una alteració on les paraules poc freqüents són llegides de forma incorrecta, així com les pseudoparaules. En canvi, les més habituals són llegides correctament. Aquest tipus dedislèxia és la conseqüència d’una lesió en el sistema de conversió de grafemes en fonemes (ruta sublèxica). Així, el subjecte només disposa del sistema de la via lèxica per afrontar el procés de lectura. Alguns errors típics són: lexicalització de pseudoparaules i canvi de paraules funcionals, entre altres.
La dislèxia de superfície es caracteritza per una alteració en la ruta lèxica de lalectura, donant lloc a la regularització de paraules irregulars. Tampoc llegeixen millor les paraules familiars i fan moltes errades ortogràfiques i d’accentuació.
Per tant, la diferència entre ambdues dislèxies és clara:
La fonològica, principalment, es caracteritza per l’alteració de la ruta sublèxica i dóna lloc a errors com la lexicalització de pseudoparaules.
La superficial es caracteritza perl’alteració de la ruta lèxica i les faltes ortogràfiques i d’accentuació serien un error característic.
1.2 Com es pot avaluar cadascuna d’aquestes patologies seguint el model?
La dislèxia fonològica es pot avaluar mitjançant la lectura en veu alta de paraules i pseudoparaules (canviar una lletra d’una paraula) confirmant que repeteix bé aquestes últimes.
La dislèxia superficial es potavaluar per mitjà de tasques de decisió lèxica visual amb paraules irregulars i pseudohomòfons (per exemple ‘cavallo’).
1.3 De quina manera permet el model detectar i avaluar les disgrafies?
El model d’Ellis i Young avalua les disgrafies mitjançant l’escriptura al dictat de:
Paraules d’ortografia irregular (lèxic ortogràfic) en el cas de la disgrafia superficial.
Pseudoparaules (conversiófonema-grafema) en el cas de la disgrafia fonològica.
Grafemes (magatzem grafèmic) en el cas de la disgrafia grafèmica.
Pregunta 2
2.1 Quins aspectes que són contemplats al model d’Ellis & Young pot avaluar la prova PLON?

Model d’Ellis i Young
PLON R
Exemples



Anàlisi auditiva


Seqüència de fonemes (identificació i reconeixement de fonemes).



Imitació diferida de fonemes (forma).Dir al nin que li mostrarem una imatge d’un dau i una dona (dir sense l’article), presentar-la i demanar-li què és allò que veu sense dir res. Ex: fonema d  dona i dau.

Lèxic auditiu
Reconeix paraules familiars escoltades anteriorment.

No ho avalua.




Conversió acústica-fonològica


Repetició de pseudoparaules i de paraules noves. Adquisició de nou lèxic.
Repetició de frases perretenir l’estructura, sempre que incorpori nou lèxic (forma). Si no n’hi ha, no avalua aquest aspecte, ja que seria magatzem fonològic.


Dir una frase i que el nen la repeteixi. Ex: Els nins van a l’escola cada dia.




Lèxic sortida parla



Expressió (verificar primer que el sistema semàntic estigui intacte).

Denominació de dibuixos (contingut, nivell expressiu), interaccióexpressiva al llarg d’una prova i expressió espontània durant una activitat manipulativa (sol·licita informació, atenció...).


Denominació de dibuixos. Mostrar làmines amb imatges i demanar què hi apareix.



Magatzem de fonemes


Memòria que manté activa la seqüència de fonemes fins la seva producció oral.
Repetició de frases, per comprovar si el nin és capaç de retenir una determinadaestructura morfosintàctica (forma)


Dir una frase i que el nen la repeteixi. Ex: Cada dia vaig a comprar amb la mare.



Sistema semàntic



Significats de les paraules. Únic, central i amodal.
Coneixement de paraules. Nivell comprensiu (emparellament paraula parlada-dibuix), identificació de colors i relacions espacials.

Identificació de colors. Ex: dir al nin que agafi la fitxa...