Els Dos Gran Genis De La Literatura Occidental: Miguel De Cervantes I William Shakespeare (Segles Xvi I Xvii)

ELS DOS GRAN GENIS DE LA LITERATURA OCCIDENTAL: MIGUEL DE CERVANTES I WILLIAM SHAKESPEARE (segles XVI i XVII)







1. MIGUEL DE CERVANTES


1. La seva època


2. La seva vida i la seva obra

3. La transcendència del Quixot



2. WILLIAM SHAKESPEARE


1. La seva època


2. La seva vida i la seva obra

2.3. La transcendènciadel seu teatre



FITXES: 7




1. MIGUEL DE CERVANTES

1. La seva època

Quan neix Miguel de Cervantes Saavedra, en 1547, regnava Carlos I d'Espanya i V d'Alemanya, el monarca més poderós d'Europa. Políticament, diversos dels estats actuals, Espanya, França i Anglaterra, estan definint en aquest moment les seves fronteres i la seva personalitat independent. Els tres aspirena estendre la seva influència i s'enfronten en diversos territoris: Espanya i França a Itàlia, a la qual volen sotmetre; Espanya i Anglaterra en el mar, perquè els corsaris anglesos pretenen apoderar-se de les riqueses que vénen d'Amèrica. Altres poders influents són el del Papa, que s'alia amb uns i amb uns altres, segons conveniències, per a augmentar el seu poder; i el de Venècia, ciutatriquíssima ama del comerç marítim en el Mediterrani.

Precisament a l'est del Mediterrani es troba l'Imperi Turc, el més important del món musulmà en general, que venia a abastar des de l'actual Grècia i Turquia fins al nord d'Àfrica. L'enfrontament pel control del mar entre els països cristians del Mediterrani i l'Imperi Turc es perllonga durant tot el segle XVI i té un moment clau en la batallade Lepanto (1571), quan l'armada cristiana aconsegueix derrotar a la turca.

Però hi ha altra gran contradicció, que són les guerres de religió que enfronten a l'Europa catòlica, del sud, amb la protestant, del nord. La Reforma de Martín Lutero a Alemanya (no lliure de components nacionalistes) contra la corrupció del papat provocarà la Contrarreforma, que defineix la fe catòlica en elConcili de Trento (1546-1563). L'una i l'altra divideixen a Europa en dos, i provoquen una successió de guerres que es perllongaran al llarg del segle XVII.

En tots aquests conflictes Espanya té una posició forta. Ha assolit la seva unitat política abans que altres regnes al derrotar al regne musulmà de Granada en 1492; fins i tot, durant el regnat de Felipe II, en la segona meitat delsegle XVI, arribarà a unir-se amb Portugal (des de 1580 fins a bé entrat el XVII). Disposa d'un poder econòmic pràcticament il·limitat, gràcies a l'or i plata que aporta anualment, des d'Amèrica, la flota d'Índies, i que gasta en les guerres que manté més o menys alhora a Itàlia amb França; en el Mediterrani, contra els turcs; en el mar, contra Anglaterra; als Països Baixos, contra els protestants.Això durà a l'estat a la fallida, el que no impedeix que la seva força militar sigui temuda en tota Europa. I en l'interior, a la relativa prosperitat i obertura a la cultura europea, sobretot la italiana, del regnat de Carlos V, a les quals succeiran des de 1556, any que comença a regnar Felipe II, la progressiva crisi econòmica, la desconfiança i l'obsessió religiosa, que donen cada vegada méspoder a la Inquisició, i culminen amb la expulsió dels moriscs a principis del XVII, que veurem reflectida en el propi Quijote.

D'obertura a Europa i sobretot a Itàlia hem parlat, i és que no s'explica el món dels segles XVI i XVII sense el Renaixement, nom que se sol donar a aquest moment històric l'expressió cultural del qual és l'Humanisme. Precisament l'Humanisme havia sorgit en lesciutats italianes, lliures de reis i bastant lliures del papat, com un moviment de recuperació de l'antiga grandesa romana. Per als humanistes, el centre de la formació de l'home lliure havia de ser el saber bé llatí i grec per a poder llegir en l'original als autors de l'Antiguitat, en els quals ells veien la humanitat ideal (i una època d'unitat i grandesa italiana, perduda després per culpa de...